Atlètic, campió

L’Atlètic de Madrid tenia pressa. A la mitja hora de la final ja golejava amb comoditat al Llevant posant el seu nom a la Supercopa d’Espanya femenina (0-3). I això que l’equip valencià va arrencar amb energia, però un parell de galopades de Ludmila per la banda dreta blanc-ivermella van trencar la seva resistència. I va alçar el primer títol de la temporada el club blanc-i-vermell.

El 0-1 inicial va néixer, no obstant, en una internada d’Ajara, que va acabar en gol a través de la rematada de Deyna Castellanos, que va comptar amb la inestimable ajuda de Paraluta, la portera del Llevant, a qui se li va escórrer furtivament la pilota entre les mans i el seu cos. Era el minut 18 i el pròleg que el pitjor estava per arribar per al conjunt valencià. Altre cop, el mateix guió. I els papers canviats perquè Ludmila va trencar en velocitat i Ajara, la golejadora camerunesa que no porta ni 15 dies amb la samarreta blanc-i-vermella, certificava el segon gol (0-2, m. 21). I aquest capítol es va tornar a repetir. Ludmila corria i Ajara regatejava amb astúcia a l’àrea del Llevant (0-3, m.31). Ja no hi havia final.

L’Atlètic va tenir gran contundència i va saber protegir-se quan el Llevant intentava reaccionar. Ll’equip blanc-i-vermell es va refugiar a les mans de Lindhal, la seva experta meta sueca (37 anys), i la intel·ligència defensiva d’Aleixandri, la jove catalana (20). Va ser escollida la millor.