L’alpinista Mingote perd la vida en una caiguda al K-2, al Pakistan.
L’alpinista català, que havia sigut alcalde de Parets del Vallès, pretenia coronar el cim pakistanès per primera vegada a l’hivern.
A més de 1.100 quilòmetres de distància en línia recta, al Manaslu, es troba l’expedició de l’alpinista basc Alex Txikon. Ell pretén fer el cim nepalès a l’hivern, l’objectiu que també perseguia Sergi Mingote, però al K2, lluny de l’Himàlaia i del seu estimat Everest, que havia escalat amb èxit en dues ocasions. Mingote va trobar ahir la mort, als 49 anys, després d’una caiguda recte de gairebé 700 metres. L’expedició de Txikon va ser la primera a conèixer la tràgica notícia, que va tenir la desgràcia de transmetre al món el periodista d’El Correo Fernando J. Pérez, present al campament base del Manaslu.
Mingote, alpinista experimentat, amb 11 vuitmils a l’esquena i durant set anys alcalde de Parets del Vallès pel PSC, descendia cap al camp base avançat del K2, un cim de la serralada del Karakorum, al Pakistan, en una zona considerada bèl·lica per les autoritats del país. El K2, amb 8.611 metres, és la segona muntanya més alta del món.
Per causes que ahir es desconeixien, Mingote va tenir una caiguda i va baixar en vertical gairebé 700 metres, segons va informar l’expedició de Txikon, que va treure com a referència de l’accident les dades que aportava el racetracker que portava Mingote. Es tracta d’un aparell que indica en temps real la situació de l’alpinista i que va recollir a l’instant la caiguda patida per l’alpinista català, que anava en companyia del xilè Juan Pablo Mohr. Tots dos, la nit anterior, havien pernoctat a més de 6.000 metres d’altitud, per buscar l’aclimatació i intentar l’assalt final al K2. Per això van descendir cap a posicions més suaus, cap al campament base avançat, a 5.300 metres, abans de preparar el que anava a ser la primera conquista de la muntanya maleïda a l’hivern.
Sense oxigen
Mingote era al capdavant de l’expedició Seven Summit juntament amb Mohr. La dificultat per a tots dos era encara més gran ja que pretenien la proesa sense utilitzar oxigen complementari, que sí que va portar ahir el grup de 10 xerpes que va coronar el K2 gairebé al mateix temps de la caiguda mortal de Mingote.
¿Per què va ser l’expedició de Txikon a més de 1.000 quilòmetres de distància la que va donar la notícia? Doncs perquè l’alpinista
Va caure de gairebé 700 metres mentre baixava al campament base avançat El rescat es va aturar quan l’Exèrcit del Pakistan va ser informat de la mort
basc busca el repte d’arribar al cim del Manaslu en companyia de l’italià Simone Moro, que està considerat un dels millors coneixedors del K2 i gaudeix de grans contactes a Paquistán. A més, és pilot de professió. «Simone ha remogut cel i terra en aquells primers minuts, ha tocat tots els seus contactes, inclosos els més alts de l’Exèrcit pakistanès. Al Pakistan, els rescats són realitzats per una empresa que depèn de l’Exèrcit i segueixen unes mesures molt estrictes, com que sempre volen dos helicòpters al ser considerat el Karakorum zona de guerra. Mentre un dels aparells realitza el rescat, l’altre sobrevola en cercle la zona en previsió de possibles atacs enemics», va explicar el periodista Fernando J. Pérez des del campament base del Manaslu.
Les primeres notícies que arribaven al Nepal parlaven que Mingote es trobava inconscient, amb múltiples fractures però amb vida. Per aquesta raó, i tot i que es començava a fer de nit, es va començar a preparar l’operatiu dels helicòpters de rescat. No obstant, tot es va interrompre amb la següent informació que va arribar a les autoritats pakistaneses.
Dispositiu interromput
Des del K2 es va informar que Mingote havia mort i no es mirava d’evacuar un ferit sinó, per desgràcia, un cadàver, i no hi havia pressa i menys per posar en risc els pilots amb l’arribada de la nit. La notícia va provocar de seguida una cadena de reaccions per la consternació després de la mort de Mingote.