Un centrista seguidor de Merkel la succeirà al capdavant de la CDU
> El conclave evidencia la divisió entre els que defensen un centrisme estratègic i els que desitgen virar a la dreta
La Unió Cristianodemòcrata (CDU) aposta pel continuisme. Armin Laschet, actual primer ministre de Renània del Nord-Westfàlia i defensor de l’herència política d’Angela Merkel, és el nou president de la CDU després d’imposar-se en el congrés digital del partit conservador culminat ahir. El resultat encara ha de ser ratificat a través de correu postal pels 991 delegats que van exercir el seu vot telemàtic en la segona i definitiva volta.
Laschet es va imposar en la segona ronda amb 521 vots davant els 466 de Friedrich Merz, enemic històric de Merkel que aposta per un gir a la dreta del partit. Prèviament, Merz havia avançat Laschet en la primera volta per només cinc vots –385 davant 380– i el tercer candidat en lliça, Norbert Röttgen, un outsider que només va obtenir 224 vots i va quedar descartat al primer tall.
Divisió interna
«Demano el suport a aquells que van elegir altres candidats per anar units a les pròximes eleccions federals», va dir Laschet, en un breu discurs com a vencedor en un congrés atípic i històric, el primer d’un gran partit alemany celebrat de manera íntegrament digital, una circumstància forçada per la pandèmia.
La petició expressa del nou president democristià deixa en evidència que la CDU continua estant fortament dividida entre els que aposten pel centrisme estratègic desplegat per Merkel i els que desitgen un gir dretà per tenir un perfil conservador més clar i intentar recuperar així vots fugits a la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que ha obert un important flanc electoral a la dreta de la CDU.
Queda per veure quina funció pretenen assumir Merz i Röttgen dins del partit en un superany electoral com el 2021, en el qual Alemanya s’enfronta a cinc eleccions regionals i uns comicis federals previstos per al setembre. Aquests suposaran l’adeu definitiu de Merkel a la primera línia política.
L’aliança de la CDU-CSU (els democristians i els seus germans socialcristians de Baviera) encara ha de resoldre a més una qüestió fonamental: qui serà el seu candidat a la cancelleria, un nom que no necessàriament ha de ser el del nou president de la CDU. El primer ministre de Baviera, el socialcristià Markus Söder, és de fet el més ben situat a les enquestes d’opinió. La CDU-CSU no té pre
vist aclarir aquest dubte fins a la pròxima primavera.
La derrota de Merz és especialment dolorosa per a aquells sectors de les bases de la CDU que aposten per un gir a la dreta en qüestions com la política migratòria, la reducció d’impostos o la seguretat; és la tercera vegada que l’enemic històric de Merkel perd el pols pel lideratge.
«Felicito el nou president de la CDU i m’agradaria agrair de cor als delegats el suport. Ara toca treballar tots plegats en equip per una CDU moderna i reconeixible», va escriure lacònicament Merz en el seu canal de Twitter. La relativament ajustada diferència de vots entre Laschet i ell –55 d’un total de 1.001 delegats– deixa en evidència que la divisió interna del partit continua sent un fet.
L’ombra de Turíngia
«Em vaig adonar que ja no tenia prou autoritat i suport per dirigir el partit sense que patís danys», va dir divendres en el seu discurs de comiat la presidenta sortint de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer. Es referia a la crisi de Turíngia del febrer passat, l’ombra de la qual continua marcant la política alemanya: la federació de la CDU en aquest estat federat va votar llavors al costat de la ultradreta d’AfD per elegir un candidat minoritari i alternatiu al dels postcomunistes de L’Esquerra, que havia guanyat les eleccions regionals.
Els democristians de Turíngia ho van fer contra la voluntat de Kramp-Karrenbauer, que va haver d’abandonar la seva missió de dirigir el conservadorisme alemany. «No es tractava d’una qüestió regional, sinó de l’ànima del partit», va dir divendres KrampKarrenbauer. La CDU té nou president, però continua sense resoldre la divisió interna amb què haurà d’afrontar el final de l’era Merkel.