Una prestigiosa diplomàtica
LINDA THOMAS-GREENFIELD AMBAIXADORA DAVANT LES NACIONS UNIDES. 69 ANYS
La diplomàcia brilla en els grans fòrums internacionals, però se sol cuinar a foc lent en la intimitat, si és possible, en el cas de la nostra protagonista, davant d’un plat fumejant de gumbo, una de les joies de la cuina criolla de Louisiana. La diplomàcia culinària és un dels secrets de Linda Thomas Greenfield, una funcionària de carrera amb 35 anys d’experiència al Departament d’Estat. «És tan bona com la seva reputació», afirma a aquest diari una de les seves col·legues. «Honestament, és la mare del nostre Servei Exterior», diu un altre per expressar l’alleujament que ha generat la seva nominació entre el cos diplomàtic, permanentment sota sospita durant la presidència de Trump. Va créixer als afores de Baton Rouge els anys de Jim Crow, veient com el Ku Kux Klan cremava creus als jardins dels seus veïns. El seu pare, un jornaler analfabet; la seva mare, una experimentada cuine raquel iva ensenyar «el poder de l’amabilitat i la compassió». A Libèria va conèixer el seu marit, un diplomàtic nord americà que lava animara aparcar el doctorat que cursava per unir-se al Servei Exterior. Va ser l’inici d’una dilatada carrera diplomàtica com a ambaixadora a Jamaica, Suïssa, el Pakistan, Nigèria o Gàmbia, abans d’acabar com a responsable d’Assumptes Africans a l’Administració d’Obama. El preàmbul del seu comiat, perquè Mike Pompeo no va trigar a cessar-la al cap de poc d’assumir la cancelleria, l’inici d’una purga que ha fet estralls en el servei diplomàtic.