El repte de superar la postveritat
JENNIFER PSAKI CAP DE PREMSA DE LA CASA BLANCA. 42 ANYS
Jen Psaki va ser un dels rostres de l’Administració Obama però, ironies de la vida, és més coneguda a Rússia que als Estats Units. Les seves relliscades duran tels tres anys que v apas sarcoma portaveu del Departament d’Estat, abans de convertir-se en directora de comunicació de la Casa Blanca, la van convertir en una celebritat al país de Put in. Les seves televisions van fer d’ ella una caricatura, objecte d’escarni i burla permanent, fins al punt que va arribar a encunyar-se en rus el verb psaking, que vindria a significar pontificar sobre una cosa que es desconeix. Sens dubte va contribuir alam alaba vaque aquesta mare de dos nens nascuda a Connecticut fos l’encarregada de dir de tot sobre Moscou per la seva annexió il·legal de Crimea. Comandarà un equip format per complet per dones, una cosa que no havia passat mai. Té fama de sòbria i mesurada, afable i diligent, virtuts que necessitarà per tornar un mínim de normalitat al relat de la Casa Blanca després de l’experiència dels Sean Spicer o Sarah Hackabee, apòstols de la postveritat disposats a matar el missatger. Trump sempre va voler ser el seu propi portaveu i li va donar tan poca participació al seu equip de comunicació que Stephanie Grisham, una de les seves últimes portaveus, no va arribar a fer una sola roda de premsa en els nou mesos que va passar en el càrrec. Per la premsa, en qualsevol cas, no és la millor notícia que tornin els alumnes d’Obama. L’ opacitat, l’ obstruccionisme i l’ agressivitat ca pals reporters que van revelar secrets d’Estat van ser taques de la seva presidència.