Paladí dels drets indígenes
DEB HAALAND SECRETÀRIA D’INTERIOR. 60 ANYS
«Una veu com la meva mai s’ha escoltat en el gabinet de ministres o al capdavant del Departament de l’Interior». No exagera Deb Haaland, la primera nadiua-americana a ser nominada per ocupar un alt càrrec en el Govern dels Estats Units, que ja és molt dir. Ni més ni menys que 96 anys després que el país concedís la ciutadania a la seva maltractada població indígena. Nascuda en territori navajo i criada entre els indis pueblo Laguna, als quals pertany, d’Alburquerque (Nou Mèxic), dirigirà el departament que aquí gestiona l’ ús i explotació d eles terres públiques, incloses les reserves índies. Un gest de Biden, llargament posposat pel seu país, que posarà una defensora a ultrança del medi ambient i els drets indígenes a càrrec del 28% del territori nord-americà. Va créixer amb la maleta a sobre en una infinitat de bases militars, que la van obligar a canviar fins a 13 vegades d’escola. La seva mare, pueblo com ella, a la Marina; el seu pare, un marine d’origen noruec condecorat al Vietnam. Als 15 anys va començar a treballar en una fleca, va conèixer la indigència després detenir la seva únic afil lacoma mare soltera i es va endeutar per estudiar Dret, uns préstecs que continua pagant a raó de gairebé 400 dòlars al mes. En les protestes contra l’oleoducte de Keystone es va fer un nom com a activista i el 2012 va dirigir la campanya d’Obama per mobilitzar el vot entre la població indígena. Sis anys després va arribar al Congrés, on ha abraçat les postures de l’ala més esquerrana del Partit Demòcrata.