El dur dia a dia de les víctimes dels talls d’electricitat
Aquest hivern és encara més dur als barris que pateixen talls de llum diàriament. EL PERIÓDICO inicia una ruta per conèixer les vides dels afectats. Primera etapa, a l’Alt Empordà.
El record d’aquella apagada de llum ocorreguda el 4 de gener del 2019 encara angoixa Juan Pérez, el veí més veterà del barri del Culubret, a Figueres (Alt Empordà). Sol a casa des que va enviduar, l’avi va passar quatre hores sense poder-se aixecar de terra després d’una relliscada, amb el botó de teleassistència desactivat per falta de corrent, atordit i resant perquè el cop no fos res, fins que un veí va sentir els seus crits. Habituat als talls d’electricitat que es registren al seu barri, Juan Pérez tem que es repeteixi l’episodi «amb conseqüències fatals». El càstig de viure a les fosques en els durs dies de l’hivern passa factura en la salut de molts veïns. L’Ajuntament de Figueres busca fórmules per posar remei a la fallada de subministrament. L’última, instal·lar plaques solars.
Només entrar a casa del senyor Juan –així és com l’anomenen els seus veïns–, les quatre llanternes que reposen en una butaca delaten que els talls de llum no són una anècdota. El 2020 van ser més de 300 dies en què se’n va anar l’electricitat al barri. «Se’n pot anar en qualsevol moment», avisa. Als seus 91 anys, viu sol en una casa de dos pisos que va construir amb les seves pròpies mans. A baix, el menjador, la cuina i el rebedor. A dalt, i després d’una vintena d’esglaons, el dormitori. A l’avi li costa mantenirse dret i camina amb dificultat. Pujar sostenint una llanterna és perillós. «Si rellisco i caic ningú em podrà salvar. Tinc por de morir a les palpentes. Quan no hi ha llum, em fa por anar al llit».
Dormint al sofà
El senyor Juan no arriba a admetre-ho, però els seus veïns saben que moltes nits, per por de caure per les escales, les passa estirat al sofà. Amb una pensió de 737 euros al mes, no es planteja vendre la casa, i encara menys canviar de veïnat. «Només volem llum, que bé que ens arriba la factura cada mes», diu. Menys importància li dona a haver de cuinar a les fosques, abrigar-se amb mantes perquè no funciona la calefacció o haver de tirar el menjar que se li espatlla perquè la nevera no funciona. Explica que el millor regal de nadal que li van fer els seus fills va ser un focus de llum a piles, una relativa salvació. El col·loca al marbre per fer-se llum mentre cuina.
«Senyors d’Endesa, ¿no els fa vergonya tenir-nos així?», es
queixa amb vehemència un altre jubilat, Evelio Olivares, 85 anys. És diabètic i està en tractament de quimioteràpia. «Quan ho explico als metges de l’Hospital Trueta, es posen les mans al cap, això és una vergonya», explica. A part de la por de les caigudes que comparteix amb el Juan, el preocupa estar injectant-se una insulina que no està refrigerada. L’Evelio, també vidu, es posa a plorar al recordar com era el barri als anys 50, quan ell i la seva dona van decidir instal·lar-s’hi. «Érem l’enveja de tot Figueres», rememora. Un barri de cases baixetes, envoltat de camp i ple de comerços. Avui, el taller de ferradors de Lluís Mitjà és dels pocs que resisteix dempeus. «Imagina’t què significa tenir sis treballadors aturats fins que torni la llum. Si segueixen així no sé el que haurem de fer perquè estem perdent diners», es queixa.
Punxades i cables enredats
Anar-se’n del Culubret és el que han fet la majoria dels figuerencs nascuts al barri, fills dels jubilats que avui pateixen els talls de llum. El paisatge, a tot arreu, està ple d’escombraries i residus de tot tipus, a més de quilòmetres de cables enredats a les façanes. Els de la llum, del telèfon i de les antenes de televisió pengen de les parets dels blocs de pisos. Les punxades a la xarxa elèctrica no es dissimulen. Almenys el 25% de les llars del barri estan connectades fraudulentament a la llum. El 33% dels veïns sobreviuen amb prestacions socials i l’absentisme escolar frega el 80% en la secundària, segons un informe municipal del 2016 sobre una possible reforma del veïnat. Les connexions il·legals també s’utilitzen, en alguns casos, per il·luminar plantacions de marihuana que els cultivadors revenen a França. Ho demostren els automòbils d’alta gamma, amb matrícula francesa, que circulen a tota hora enmig d’aquest paisatge decrèpit.
Segons Endesa i la Conselleria d’Empresa, aquesta és la causa dels talls de llum. El frau elèctric de les plantacions de maria satura la xarxa i, en conseqüència, es produeixen apagades que en realitat
Els veïns del barri critiquen el pèssim estat de la xarxa elèctrica i demanen inversió
aconsegueixen evitar mals pitjors, com un incendi. «Jo no sé què fan els meus veïns, ni ho vull saber. Però exigeixo la llum que pago cada mes. Ens tracten com si fóssim escòria, ningú vol invertir aquí», diu la Maribel, i assenteixen Juanjo Muñoz i Josep Ferrer, afectats i membres de l’associació de veïns. Ferrer s’ha comprat un generador per poder continuar tenint llum. Als 400 euros que li va costar l’aparell hi afegeix una mitjana diària de 20 més en gasolina perquè funcioni.
Plaques solars
Els veïns culpen la companyia de no invertir suficient al barri més humil de l’Alt Empordà. També comparteix aquesta visió l’ajuntament, que no es creu la versió de la companyia. El vicealcalde de Figueres, Pere Casellas, diu que hi ha altres punts del municipi amb veïns punxats i plantacions de marihuana on no hi ha talls. «No han fet el manteniment necessari», es queixa. El consistori, a la desesperada i incapaç de revertir la situació, ha promès plaques solars per quan se’n vagi l’electricitat. El projecte té un pressupost de 60.000 euros.
La falta de llum afecta totes les edats. Els fills d’Anna Hernández, de 14 i 18 anys, van a casa de la seva àvia si volen fer els deures o les classes online de repàs escolar. «A casa, amb els talls, és impossible», explica. La família s’ha acostumat a sopar amb la llum de les espelmes, com els va passar la nit de Nadal. «Tot això ens està afectant la salut», comenta la mare. L’angoixa que en qualsevol moment se’n vagi la llum li impedeix dormir, i ha hagut de començar un tractament amb tranquil·litzants. «Hem pensat a anar-nos-en del Culubret, però ningú vol viure aquí. Si venem la casa, perdríem diners. No tenim més opcions», assumeix resignada. ■