El Barça cedeix a la pròrroga la Supercopa davant l’Athletic.
Tenia el partit a la mà. I fins i tot en dues ocasions era amo l’equip de Koeman. Però va acabar perdent pel golàs del davanter basc.
Estava agafant el Barça la Supercopa d’Espanya quan va permetre que l’Athletic la hi arrabassés en l’últim moment. Sí, en l’últim instant quan ja havia fet el més difícil. Però va perdre el títol que tenia a la mà, just quan agonitzava el partit i va defensar de mala manera una acció a pilota aturada. Allà, en aquell gol de Villalibre, es va gestar la derrota blaugrana, perquè en la pròrroga mai es va connectar al partit, que va acabar encara pitjor, amb la frustració de Messi després de ser expulsat amb targeta vermella directa. Marxa el Barça plorant de Sevilla, incapaç de dominar el partit, malgrat que l’anava dominant fins i tot en dues ocasions. De res li va valer, perdent, a més, el primer títol de la temporada. Menor, però fa molt mal a un club que no té cap autoestima.
Massa prudència
No havia passat res en la primera meitat. Era una final estranya. Adormit estava el partit. Amb un Barça temorós i prudent. Excessivament prudent. Tant ho va ser que no apareixia cap de les figures de l’atac blaugrana. A més, Marcelino tenia molt clar com desactivar el conjunt de Koeman i va portar la trobada al seu territori. Pressió basca, embús a la sortida de la pilota del Barça i l’ensopiment apropiant-se d’una avorrida nit sevillana. Cert és que l’Athletic se sentia tan tranquil que no se li va veure la samarreta negra a Unai Simón, el seu porter, fins transcorreguda la mitja hora. O quan la prudència es va transformar en por per als blaugrana perquè van estar molt imprecisos amb la pilota. La van maltractar massa permetent així que el conjunt de Marcelino economitzés l’esforç.
Res passava en la primera meitat. Si de cas que Capa, el lateral dret, va deixar-se veure a l’àrea de Ter Stegen per deixar anar un xut perillós aprofitant el centre que li va donar Balenziaga, el lateral esquerrà. El camp, com quedava evident en aquesta jugada, estava dominat per l’Athletic en tota la seva amplitud. Ni rastre de Griezmann fins aquell moment. El bulliciós Dembélé es deixava veure, però els seus bons regats acabaven en horribles centres. Així s’anava deprimint el Barça, mentre l’equip basc no tenia motiu de preocupació.
Minut de bogeria
Agonitzava aquesta inusual primera part en què el Barça es deixava dominar per un ordenat Athletic quan Messi va treure una falta al flanc dret al costat de Dest. Encara en camp blaugrana. A partir d’allà va accelerar el capità
Va començar en
dues ocasions guanyant el Barça, però sense controlar l’Athletic
I Messi va acabar
sent expulsat a la pròrroga, el retrat d’una nit frustrant
amb tal velocitat que va connectar, per primera vegada, amb Dembelé i Griezmann abans d’atalaiar el paisatge per on volava Jordi Alba per la banda esquerra. Llavors, es van fusionar com sempre. El lateral va centrar i el capità, com és habitual, va acudir, va servir la rematada quan va topar amb tres defenses de l’Athletic. Caçant aquesta pilota solta hi havia Griezmann per firmar un tractat d’eficàcia: una rematada a porta, un gol. I l’Athletic va tenir una resposta espectacular aprofitant la indolència defensiva de l’equip de Koeman quan Williams va detectar que a l’esquena de Jordi Alba hi havia un tremend buit per on es va ficar amb tota la calma del món De Marcos. A la segona meitat, més prudència en el Barça, tan caritatiu com sempre per malgastar l’avantatge que li havia donat Griezmann.
L’equip de Koeman es va condemnar a la pròrroga per una acció a pilota aturada en la qual Villalibre va rematar a plaer a l’àrea petita de Ter Stegen, pròleg d’altres minuts fatídics on Williams va enganxar un meravellós cop amb la dreta. Un gol que va treure la Supercopa a un Barça apocat, prudent i sense gràcia, enredat en els seus propis errors.