Uns Goya amb sorpresa
Les nominacions al certamen cinematogràfic espanyol certifiquen la singularitat de l’any de la pandèmia
Les d’ahir van ser les nominacions dels Goya més estranyes de la seva història, com no podia ser de cap altra manera en un any en què tota la nostra realitat s’ha posat potes enlaire. Adú, drama sobre la immigració dirigit per Salvador Calvo i una de les poques produccions que es van estrenar amb certa normalitat abans de la pandèmia, serà candidat a 13 premis Goya, la majoria tècnics, però també optarà al guardó a la millor pel·lícula, on competirà amb Las niñas (nou nominacions i presumible favorita final), La boda de Rosa (vuit) i dues sorpreses, Ane i Sentimental. Els premis s’entregaran el 6 de març a Màlaga si la Covid ho permet.
Les nominacions a la millor direcció no corresponen, com sol ser habitual, a les de millor pel·lícula. Aquí trobem dos noms com els d’Isabel Coixet (Nieva en Benidorm) i Juanma Bajo Ulloa (Baby), que han fet dos dels treballs més arriscats de l’any i que conviuen en inferioritat de condicions amb les més convencionals direccions d’Adú o La boda de Rosa.
Entre el risc i l’acomodatici. Així podríem definir aquestes nominacions. Tot i que guanya el segon. Hi ha molt poques alegries cinèfiles, entre les quals, que My mexican bretzel es trobi present en millor documental i millor direcció novella; que El año del descubrimiento hagi obtingut una menció al seu muntatge; que Ane s’hagi colat en el quintet de millors pel·lícules; que sigui reconeguda la impressionant música de Baby, així com el treball de direcció d’Ulloa. Poc més. Era un any en què es podia haver arriscat una mica més, en què es presentava l’oportunitat d’apostar pel diferent davant l’absència dels tòtems de la nostra cinematografia i la sensació final ha sigut de batibull.
Només Las niñas, un dels descobriments de l’any i vencedora en el passat Festival de Màlaga, es va comportar de la manera esperada i va obtenir les nominacions que més o menys es preveia, entre les quals millor pel·lícula, millor direcció novella (Pilar Palomero) i millor actriu de repartiment (Natalia de Molina), tot i que es troba a faltar la preadolescent protagonista en millor ac
triu revelació, Andrea Fandós (que per edat no podia competir), en una categoria que inclou Jone Laspiur per Ane, Paula Usero per La boda de Rosa, Milena Smit per No matarás i Griselda Siciliani per Sentimental.
En el quartet de millor actriu no hi va haver sorpreses: Patricia López Arnáiz per Ane (que acaba de guanyar els premis Forqué convertint-se en favorita), la veterana Kiti Mánver per El inconveniente, Candela Peña per La boda de Rosa i la menys esperada, Amaia Aberasturi per Akelarre, una pel·lícula que va passar sense pena ni glòria pel Festival de Sant Sebastià i que sembla entossudida a colar-se en totes les entregues de guardons de la temporada.
Aquest any no s’ha caracteritzat precisament per comptar amb grans interpretacions masculines, així que, en conseqüència, els elegits en aquest apartat semblaven gairebé consensuats: Mario Casas per No matarás, David Verdaguer per Uno para todos, Javier Cámara per Sentimental i Ernesto Alterio per Un mundo normal.
A les travesses de ningú
Menys nominacions de les esperades ha aconseguit Historias lamentables (¿penalització potser per haver-se estrenat directament a Amazon Prime?), tot i que el guió original de Javier Fesser i Claro García sí que es troba present al costat de Janik com a millor intèrpret novell per encarnar un immigrant contínuament explotat.
Black Beach, d’Esteban Crespo, no semblava ser a les travesses de ningú, i no obstant va acumular sis nominacions, mentre que pel·lícules més petites com Los europeos van rascar alguna cosa, en aquest cas, millor disseny de vestuari i actor de repartiment per a Juan Diego Botto. Álvaro Cervantes per Adú, Alberto San Juan per Sentimental i Sergi Lòpez per La boda de Rosa, l’acompanyen en aquesta categoria. Quant a millor actriu de repartiment, a més de l’esmentada Natalia de Molina, trobem Juana Acosta per El inconveniente, Verónica Echegui per Explota, explota i Nathalie Poza per La boda de Rosa.
El agente topo (Xile), El olvido que seremos, de Fernando Trueba (Colòmbia), La llorona (Guatemala) i Ya no estoy aquí (Mèxic) van ser les nominades a la millor pel·lícula iberoamericana; i Corpus Christi, El oficial y el espía, El padre i Falling, de Viggo Mortensen, a la millor pel·lícula europea.
La gallina Turuleca serà la guanyadora del Goya a la millor pel·lícula d’animació, perquè ha sigut l’única nominada. Quant a la premiada Josep, no se l’ha considerat espanyola, malgrat ser una coproducció francohispana.
El director de l’Acadèmia, Mariano Barroso, ha volgut ressaltar que serà una edició especial i responsable, extremadament continguda per reduir el risc de propagació del virus. Per aquesta raó, la seu a Madrid al teatre Príncipe Pío serà cancel·lada. Es connectarà amb València per iniciar l’Any Berlanga i per atorgar diversos premis i la resta tindrà lloc a Màlaga al Teatre Soho Caixabank amb Antonio Banderas i María Casado com a mestres de cerimònies. Es prohibeixen les festes de qualsevol tipus i tots els acadèmics hauran de seguir la gala des de casa seva. Als nominats i equips se’ls faran proves PCR abans de la celebració.
Necessitat de premis
¿Interessen a algú realment els premis d’aquest any? Aquesta és la pregunta que plana en l’ambient, que realment és igual el que passi en aquesta edició. La indústria
Mariano Barroso ressalta que aquesta edició serà «responsable i continguda»
La pandèmia ha deixat rere seu un rastre de desànim i cert passotisme
necessita els premis, fa el que pot per tirar endavant, però aquesta edició pandèmica dels Goya sembla estar condemnada des del principi al desànim i cert passotisme d’una audiència que no ha acompanyat massa el cine espanyol aquesta temporada.
Si algú es pregunta per què no està nominada La voz humana en millor curtmetratge la resposta és senzilla, El Deseo no la va presentar perquè la categoria se centrés en els nous talents que estan començant els seus passos. Una decisió que els honra. Eso que tú me das, de Jordi Évole no podia participar a causa del seu metratge. Sí que sorprèn l’absència de pel·lícules que han tingut repercussió (almenys a la taquilla), com Hasta el cielo, de Daniel Calparsoro, o Invisibles, de Gracia Querejeta.