Brussel·les alerta del risc de l’excés de deute per a la recuperació
> La Comissió avisa l’Eurogrup del perill que hi hagi una sortida de la crisi a diverses velocitats Calviño diu que «és ara» quan s’ha d’invertir i fer reformes >
Fins que va irrompre la crisi de la Covid-19 al continent europeu, els esforços per corregir els desequilibris macroeconòmics a l’Eurozona havien començat a donar els seus fruits. Des d’aleshores, no obstant, i segons el diagnòstic transmès ahir per la Comissió Europea als ministres d’Economia i Finances de l’Eurogrup, alguns d’aquests desequilibris, com el deute, s’han disparat i, amb això, el risc que s’accentuïn les divergències dins de la zona euro i es freni la recuperació. Malgrat la necessitat de mantenir polítiques expansives, és necessari controlar que la hipoteca no sigui massa gran, alerten.
«El deute públic està de nou en augment en aquests moments, especialment als països més colpejats econòmicament per la pandèmia. En la nota que hem presentat recalquem que aquests desequilibris, lamentablement, són un risc que probablement anirà a més. El nostre desig és evitar que hi hagi una recuperació amb diferents velocitats», va explicar el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni, després d’un debat de l’Eurozona. En la reunió telemàtica es va reiterar la importància de mantenir una política econòmica expansiva i de prestar atenció als desequilibris derivats de l’impacte social de la crisi que «encara no s’han deixat sentir plenament».
Països més colpejats
Entre els desafiaments que més preocupen Brussel·les, destaca la persistència d’alguns grans superàvits per compte corrent relacionats amb un excés d’estalvi i una falta d’inversió, l’augment dels dèficits per compte corrent a causa de les pèrdues d’ingressos derivades de les restriccions sofertes pel sector del turisme, els riscos sobre salaris i productivitat, així com l’augment del deute públic i privat.
Un deute que s’ha disparat en tots els estats membres, però particularment als països amb nivells d’endeutament previs a la crisi del coronavirus més elevats, cosa que reflecteix «el fet que la recessió ha sigut més profunda en aquests països». En el futur, alerta la Comissió, el pagament del deute per part de les empreses podria ser un problema, especialment en els sectors més afectats i d’una manera més duradora per la crisi actual, igual que les perspectives per a les llars pel deteriorament del mercat laboral.
El document de Brussel·les també alerta d’un possible ressorgiment dels riscos per la desacceleració dels preus de la vivenda, amb correccions a la baixa en els pròxims anys en alguns països, així com riscos per al sector bancari. Tot i que gràcies a les noves exigències en matèria de capital la situació és millor que després de la crisi del 2008, el sector s’ha vist afectat pels nivells de rendibilitat baixos en un entorn de tipus d’interès baixos. En aquest context, Brussel·les alerta d’un possible repunt dels préstecs morosos i del possible impacte d’una reducció de preus de la vivenda.
«És indubtable que encara ens trobem en un moment de gran incertesa», va admetre ahir la vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, que, igual com la resta de l’Eurogrup, considera prioritari aprofitar el nou fons de recuperació de 750.000 milions per apuntalar la recuperació. «Els plans de recuperació són instruments macroeconòmics contracíclics i és ara quan necessitem fer un esforç d’inversió i reformes per mirar de compensar l’impacte negatiu de la pandèmia als països més afectats, com passa amb Espanya», va recordar Calviño poc abans d’esbossar les línies mestres del pla que el Govern de Pedro Sánchez negocia amb Brussel·les des de finals de l’any passat.
Tant el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, com la presidència portuguesa de la Unió Europea, que dirigeix els treballs de l’Ecofin aquest semestre, van convidar Espanya a presentar el seu pla nacional anticrisi davant la resta de col·legues. Un gest que Calviño va rebre «positivament» ja que li va permetre exposar un document que haurà de validar posteriorment l’Ecofin, incloses les reformes més polèmiques, com la de les pensions o del mercat laboral. Un exercici que Donohoe i Gentiloni van rebre positivament.
Recepció a partir del febrer
«Hem tingut una presentació brillant i exhaustiva», va destacar el comissari, que va indicar que les converses amb Espanya sobre el pla nacional d’inversió i reformes «van pel bon camí» tot i que encara han de «continuar treballant alguns dies i algunes setmanes». Segons va explicar Gentiloni, els estats membres podran començar a remetre formalment els seus plans en la segona meitat de febrer i Brussel·les espera que incloguin un equilibri adequat entre «inversions i reformes».