Les famílies podran demanar noves moratòries hipotecàries fins al març
> Unes 600.000 persones s’han beneficiat fins ara de l’ajornament de pagament de tres mesos a causa de la crisi del coronavirus
La vicepresidenta i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, va anunciar ahir que les famílies més afectades per la pandèmia podran sol·licitar fins a finals de març una moratòria de tres mesos que els deslliuri del pagament de la seva hipoteca o d’un crèdit de consum. Fins ara, unes 600.000 persones s’han beneficiat d’aquesta mesura impulsada per l’Executiu, que evita pagar el gruix del préstec durant almenys tres mesos i a la qual es podien acollir fins a finals de setembre els qui hagin perdut el lloc de treball durant la pandèmia o han vist caure de manera significativa els seus ingressos.
Segons va anunciar la ministra abans de la seva participació en la reunió de l’Eurogrup, s’obrirà una nova finestra perquè les famílies sol·licitin aquesta mesura, que permetrà que els més afectats per la crisi vegin alleujada la seva càrrega financera. «Aprovarem ben aviat l’extensió de les moratòries dels crèdits hipotecaris i no hipotecaris fins al 31 de març en línia amb el marc europeu recentment aprovat», va dir Calviño en declaracions a la premsa per videoconferència.
El Govern està treballant, a més, en l’extensió del mecanisme dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos), va afegir. Segons les últimes dades publicades pel Banc d’Espanya, a finals de novembre els bancs espanyols havien concedit poc més d’1,38 milions de moratòries, tant de crèdits hipotecaris com de consum.
I és que a les gairebé 600.000 famílies que complien els requisits fixats pel Govern i que, per tant, van poder accedir a «moratòries legislatives», s’hi afegeixen les famílies que van optar a les concedides a iniciativa de la banca, les «moratòries sectorials».
Previsió d’impagaments
Els experts del sector immobiliari estan advertint des de l’any passat que l’actual escenari de crisi econòmica comportarà un increment en els impagaments de préstecs hipotecaris, que pot derivar a una execució per saldar el deute pendent. Lògicament, els acomiadaments, els ertos i l’augment de la taxa d’atur han elevat els riscos.
No obstant, la taxa de morositat bancària es va mantenir fins a la recta final de l’any passat sota un cert control, el 4,6% fins al tercer trimestre, davant un 5,1% del mateix període de l’any anterior. I la dada d’octubre coneguda a finals d’any es va quedar en el 4,56%, davant el 5,09% del 2019. El cas és que la crisi no s’ha traduït encara en les estadístiques.
Les moratòries han sigut efectives per esmorteir aquest impacte previst en la morositat bancària, així com la llei reguladora del crèdit immobiliari, que ha creat un sistema que retarda l’execució fins que les quanties degudes són elevades. D’aquesta manera, les execucions hipotecàries es retardaran previsiblement fins a finals d’aquest any.
Els experts preveuen, a més, que les entitats financeres afrontin l’increment futur d’impagaments amb mètodes alternatius al desnonament i negociïn sortides temporals a la situació. Entre aquestes, els experts apunten a les dacions en pagament o els lloguers socials de transició (pagament d’un lloguer moderat sense amortització del deute contret).
n