Sí a la censura (de Trump)
Un monstre anomenat Donald Trump abandonarà per fi les institucions, i el món serà una mica millor. Cert, no s’evaporarà, i la qüestió que es planteja a partir d’ara és què fem amb ell. Políticament, l’impeachment pòstum el pot deixar fora del sistema, però el dilema de veritat es planteja en el terreny mediàtic i de les xarxes socials. Per això és fascinant que el propietari de Twitter, Jack Dorsey, s’atrevís a desconnectar el compte de Trump com qui desendolla un llum: el totpoderós president de la gran potència planetària, silenciat de cop i sense avís previ per una empresa privada del mercat que tant diu adorar.
La decisió ha sigut criticada en bloc pels trumpistes, però també pels seus detractors, entre els quals destaca la Unió Europea, contrària a qualsevol tipus de censura. No obstant, la desconnexió de Trump, que com admet el mateix Dorsey «té la seva part perillosa», està plenament justificada. En un moment crític per a la democràcia americana, ha aconseguit desactivar l’altaveu que encoratjava ni més ni menys que un cop d’Estat des de la mateixa presidència del país. És a dir, Twitter ha sigut més ràpid, eficient i devastador per a Trump que la sospitosa Guàrdia Nacional, que va arribar dues hores tard al Capitoli i va ser incapaç d’impedir que un ramat de delinqüents envaís el
El missatge és que un racista, masclista, homòfob i ara colpista no pot dir el que li doni la gana encara que sigui el mateix president dels EUA
dia clau la seva institució més preuada.
Es dirà amb raó que Twitter és també responsable del monstre i s’ha aprofitat del trànsit que li ha generat durant anys. Però el tancament del compte de Trump té una virtut incommensurable, que compensa de sobres els seus defectes: el missatge és que un racista, masclista, homòfob i ara colpista no pot dir el que li doni la gana tot i que sigui el mateix president dels Estats Units. I que la llibertat d’expressió no està per damunt de tot, com pretenen alguns liberals. En la llista de prioritats, ve molt abans el respecte a les persones i a les institucions. Només per una vegada, i en aquesta situació límit, sí a la censura.n