El multilateralisme verd de Biden
La seva intenció de situar els EUA a l’avantguarda de la revolució ecològica s’enfronta a nombrosos obstacles
Joe Biden va exercir com a senador durant 26 anys i va ocupar la vicepresidència durant els dos mandats de Barack Obama. Va engegar el seu tercer intent presidencial per guarir la divisió sembrada per Donald Trump. Va prometre que la seva victòria asseguraria uns EUA novament compromesos amb el multilateralisme i les institucions internacionals. Durant les primàries del Partit Demòcrata es va postular com el candidat moderat amb l’experiència i coneixements necessaris per reconciliar el país i aprovar mesures que recolzin una malmesa classe mitjana i treballadora castigada per la destrucció d’ocupació causada per la tecnologia i la carestia de la sanitat i l’educació.
Vol elevar els impostos per a les rendes anuals superiors a 400.000 dòlars, augmentar l’impost de societats del 21% al 28% i suprimir les subvencions als productors d’hidrocarburs. Així finançaria una ampliació de les subvencions de cobertura mèdica proporcionades per l’Obamacare, la reducció del deute universitari i quatre anys de formació professional per a persones amb menors ingressos.
L’assassinat de diversos afroamericans en mans de la policia va desencadenar una onada de protestes i disturbis que va coincidir amb la propagació de la Covid-19. Biden va accentuar la lluita contra el racisme i la inclusió social. Va optar amb encert per no celebrar actes després d’alçar-se amb la nominació demòcrata al març. Ha complert la seva promesa de confeccionar un gabinet molt inclusiu. Integrarà la lluita contra el racisme i la desigualtat social a la formulació de totes les seves polítiques. Biden reincorporarà els EUA a l’Acord de París, l’Organització Mundial de la Salut i potser al tractat P5+1 amb l’Iran. No imposarà més aranzels a la Xina o altres potències. Però inicialment no derogarà les aplicades per Trump sobre més de 300.000 milions d’exportacions xineses i assumeix el tractat TMEC negociat pel seu antecessor.
La gran ambició de Biden de convertir els EUA mitjançant un Green New Deal en el país a l’avantguarda de la revolució ecològica s’enfronta a nombrosos obstacles. Vol invertir 1,7 bilions del pressupost federal en la pròxima dècada que suscitin inversions privades addicionals de 5 bilions per reconstruir i renovar les infraestructures de transport, energètiques, edificis i escoles per a no només mitigar el canvi climàtic sinó liderar el món en fabricació i exportació de tecnologies verdes que generin ocupació als EUA. Els objectius d’eliminar emissions de carboni en l’horitzó del 2050 s’alineen perfectament amb els de la UE. Però els 51 vots demòcrates en el Senat no asseguren l’aprovació del seu pla.
Temps i capital polític
Els seus objectius d’eliminar el 2050 emissións de carboni s’alineen amb els de la UE
L’adopció d’un altre paquet d’estímuls per part del Congrés i l’acceleració de la campanya de vacunació absorbiran temps i capital polític a un Biden que el 2024, amb 82 anys, no es presentarà a la reelecció. Els republicans no s’afegiran a les iniciatives de la nova administració. Biden vol vincular la formulació de la política exterior i de seguretat en matèria mediambiental, pandèmies, migracions i relacions amb la Xina al seu impacte sobre la població nord-americana. Però el seu idealisme de liderar un multilateralisme verd i inclusiu es combina amb l’advertència de duresa en vista de l’espionatge tecnològic i la infiltració d’institucions dels EUA per part de la Xina i atacs cibernètics protagonitzats per Rússia. Biden aspira a aprofundir la relació econòmica transatlàntica. Però la conclusió d’un acord d’inversió entre la UE i la Xina il·lustra la percepció diferent a Washington i Brussel·les amb vista al desafiament geoestratègic plantejat per la Xina i Rússia.
n