Amb estoïcisme

Ha passat ja gairebé un any des de l’origen de la pandèmia, hem sobreviscut al primer estat d’alarma, hem viscut una de les infeccions més dures a escala mundial, hem plorat la mort dels nostres més preuats i estem patint una de les crisis més grans a escala mundial. L’epidèmia del coronavirus s’ha apoderat del mode de vida de la nostra societat i ens deixa en un panorama d’incertesa i pessimisme. Ha arribat el moment de «prendre’ns les coses amb filosofia» i mai millor dit.

Sèneca, Epictet i Marc Aureli ens van deixar un llegat molt interessant de revisar en el context actual, i és la pràctica de l’estoïcisme. Van proposar acceptar les coses que venen com a inexorables i així eliminar l’angoixa. Aquest medicament natural conté una sèrie de principis actius que, en una dosi, temps i tractament determinats, és molt possible que converteixin aquesta angoixa en felicitat. Els principis de l’escola estoica desprenen optimisme, una cosa que falta en la societat d’avui dia. Agraint les adversitats com a part del destí, Sèneca va aconseguir desenvolupar la saviesa, l’ètica i la virtut. ¿És, doncs, menys adversa la nova normalitat? Hem viscut sempre en la comoditat i l’hedonisme, ens hem deixat portar per les excentricitats i el plaure, la qual cosa no ens ha fet més forts davant el coronavirus, sinó més vulnerables. És moment d’assaborir el minimalisme, trobar la bellesa en la simplicitat, substituir els moments excessivament agradables per estats de pau i tranquil·litat sostenibles en el temps. No parlo d’una cosa mística o poètica, parlo de nous hàbits saludables, d’autocontrol, de temperància i de certa incomoditat voluntària. Les claus que marcaran la tendència d’un futur no gaire còmode post-Covid-19. Perquè no són els fets els que ens fan patir sinó la nostra visió d’aquests, ni tampoc podem controlar el que passa, però sí la nostra reacció davant d’això.