Sense protagonisme ni privilegis

Diuen que volen salvar Espanya, però ningú els ha demanat que la salvin i menys assassinant gent. Reneguen de l’actual Govern, però obliden que és el que van votar els espanyols lliurement. Els horroritza que es trenqui la unitat nacional, però adoren els últims que la van trencar. A veure si el que no els agrada és comparar-se amb altres exèrcits perquè la seva mentalitat sempre va ser colonial i colpista, és a dir, masacradors de gent mal armada, preferentment el poble espanyol, i això casa poc amb el paper dels exèrcits moderns. Però jo crec que estan enfadats per la seva pèrdua de protagonisme i per això volen tornar als anys 40, quan victoriosos de la seva traïció a Espanya, el règim colpista els reservava tota mena de càrrecs i prebendes. Quins anys aquells en què no teníem un ministre de Defensa, sinó tres per als tres exèrcits (mar, terra i aire) encara que tots fossin ineficaços. A més, els uniformats ocupaven gairebé tots els càrrecs als ministeris, del titular cap a baix. I no només això, el Dictador sabia que per mantenir-se havia de pagar bé als seus còmplices, per això els reservava tota mena de llocs de treball; en una gerència, en l’administració, en un estanc, una loteria o d’uixer segons el nombre de galons.

No s’enganyin, la pàtria no els importa perquè qui l’estima no pretén assassinar la meitat dels seus ciutadans i a més renega de qui la va atacar, la va arruïnar i la va aïllar del món.

n