Pol Guasch
ESCRIPTOR
La primera novel·la del poeta de Tarragona, ‘Napalm al cor’, ha rebut el premi Llibres Anagrama. L’obra aborda la creació d’«identitats col·lectives des d’espais de repressió», en paraules de l’autor.
Napalm al cor, «una faula distòpica d’oprimits i opressors» en una zona militaritzada i postapocalíptica, en paraules del jurat Guillem Gisbert, li va valer al jove poeta Pol Guasch, de 23 anys (Tarragona, 1997), el 6è Premi Llibres Anagrama de novel·la, dotat amb 6.000 euros. «És una exploració de la manera que tenim de crear identitats col·lectives des d’espais de repressió i violència i de com crear relats hegemònics des dels marges», va puntualitzar el mateix Guasch, que afegia que entre els temes clau que aborda l’obra hi ha «la dissidència sexual i cultural, com la dissidència afecta la nostra racionalitat» i «qüestions relacionades amb les violències i les opressions».
Amb Napalm al cor, que representa el debut a la novel·la de l’autor dels poemaris Tanta gana (Premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (Premi López-Picó 2020), Guasch ha trobat «un lloc insòlit des d’on desplegar una prosa d’orfebre vigorosa que llegim com una crítica als mecanismes de repressió del poder però que es pot transformar, gràcies a la tensió poètica que travessa el text, en un conjur contra la intempèrie del món actual», va valorar l’escriptora Imma Monsó, membre del jurat junt amb Gisbert, Jordi Puntí, Mita Casacuberta, les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé.
Amor i dependència
Els protagonistes de la novel·la, que Anagrama publicarà al març (la traducció al castellà arribarà cap al maig), són dos joves. Un és el narrador, sense nom, i l’altre Boris, en record al seu idolatrat Boris Vian, apunta el mateix Guasch. «Són molt diferents i semblants alhora. El narrador té una relació estranya amb Boris, profunda, dolorosa, d’amor i dependència, d’ajuda mútua, de violència...», afegeix sobre uns personatges marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, per unes famílies desarrelades i la falta de perspectives.
«És una novel·la que no té unes coordenades espacials i temporals determinades, sinó difuses. Hi ha ressons d’una zona militaritzada, d’un món després de... en una urbanitat postapocalíptica i en declivi. El narrador viu en unes cases al marge de la civilització i Boris, en una ciutat de gratacels abandonats», revela Guasch, que indaga «en el no demà, un no future que ens evoca el que ha passat», amb un títol on el napalm és «símbol de la destrucció i el cor està vinculat a la intimitat i l’amor».
L’obra s’interroga, explica el jove poeta, si «l’amor ens salva o bé l’entendre’l com a salvació ens enfonsa» i hi ha «personatges que apareixen i se’n van sense explicació, preguntes que mai deixen de ser-ho» i «personatges que s’estimen i odien». I «demana ser llegida amb calma, lentitud i atenció. Està construïda per càpsules, convida a aturar-se en la lectura i tornar enrere. M’agradaria haver-la fet encara més incomprensible, illegible i salvatge», assenyala Guasch, que «fusiona llenguatges artístics»: text, cartes, fotos, il·lustracions..., «que participen en la narració».
Guasch, que actualment investiga sobre teoria i literatura contemporània al King’s College de Londres gràcies a una beca i forma part de la productora cultural La Sullivan, es va formar en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona, on va ser professor.