Messi, túnel sense fi
Leo no troba la pau. Primer el burofax en un estiu tempestuós en què va voler anar-se’n, però no el van deixar. Després va viure una tardor de soledat en un vestidor estrany. Semblava somriure a l’hivern. I va perdre un títol, i fins i tot va ser expulsat.
Leo Messi potser està vivint els seus últims mesos al Barça. Ell ja se’n va anar l’estiu passat, com va quedar degudament documentat al burofax, ràpidament enviat a la paperera del Camp Nou. Potser aquest compte enrere, executat per l’astre, ja no tingui punt de retorn en un club desintegrat on mana, i de manera circumstancial, per sobre fins i tot dels terminis legals, Carles Tusquets, president de la Comissió Gestora. Messi està ficat en un túnel al qual no se li veu el final. Ni se li entreveu una sortida. Digerint en silenci la primera expulsió de la seva carrera amb el Barça, que li pot costar entre dos i quatre partits de sanció.
No hi ha cap dia tranquil per al capità en el que pot ser el seu últim any al Barça. Viu en una inacabable muntanya russa d’emocions, que l’acaben enviant, encara que no li agradi, gairebé sempre al pitjor dels escenaris. A l’agost, va ser el burofax; al setembre va haver d’arrencar un projecte nou, amb Koeman a la banqueta, obrint la porta d’un vestidor desconegut fins i tot per a ell, esqueixats els seus dos grans pilars: Luis Suárez i Arturo Vidal. Es veia i se sentia com un estrany en un lloc que ha sigut la seva llar durant els últims 16 anys. Mesos tardorals de duel futbolístic en la penombra d’un silenciós i fantasmagòric Camp Nou, tancat des de fa gairebé un any per la pandèmia.
Quan creia haver superat aquesta orfandat, Messi va notar unes molèsties musculars a Granada, just en el moment en què estava sent el més pròxim al Messi que ell reconeixia. A penes quatre gols en les 10 primeres jornades posaven xifra a l’aire depressiu que desprenia el seu futbol. I el seu rostre. Després, reanimat per l’alegria juvenil de Pedri, va reaccionar amb set gols en set jornades, la prova que el canvi havia arribat.
Mals senyals
Però el bíceps femoral de la cama esquerra li va enviar, una altra vegada, males vibracions a Los Cármenes. Ja no va poder jugar la semifinal contra la Reial i va forçar al màxim per ser a la final. Una final que el va tornar, de nou, al túnel. No només perquè no va estar lúcid, malgrat que va ser clau en la jugada de l’1-0 de Griezmann, sinó perquè va acabar sent expulsat. Va veure Leo la targeta vermella 753 partits després del seu debut en el Barça.
Ni ganes va tenir el capità per perdre el temps a protestar aquesta acció, revisada pel VAR després que Gil Manzano no la veiés inicialment. Se’n va anar Messi en silenci, tocant-se la danyada cama esquerra, retrat de la frustració que l’envolta en aquest que potser sigui el seu últim viatge amb la samarreta blaugrana. Eren els segons finals d’una pròrroga on no se’l va veure, sacsejat com va quedar l’equip pel gol de Villalibre (2-2) en l’últim sospir del partit i l’obra d’art posterior de Williams (2-3), que li va arrabassar al Barça la Supercopa d’Espanya, que ja tenia a la seva mà. I prolonga així la seva travessia de gairebé dos anys en blanc, perdent qui sap si el trofeu que tindrà més a prop en tota aquesta estranya i convulsa temporada on l’equip, que ja tenia assumit des de fa mesos que no seria el que va ser, continua sense saber si algun dia arribarà a ser realment eficaç i solvent. A Messi, no obstant, el temps ja no l’espera. Corre en contra seu.
Es va ficar al vestidor de La Cartuja enfadat amb si mateix, conscient que havia malgastat una ocasió per enviar un missatge, per tímid que fos, d’esperança al desconcertat poble culer. Ara l’estrella s’exposa a una sanció d’entre dos i quatre partits si Carmen Pérez, jutge única del Comitè de Competició, segueix la redacció de l’acta arbitral de Gil Manzano.
Amo del seu destí
«Va colpejar un contrari amb el braç fent ús d’una força excessiva estant la pilota en joc, però no a distància de ser jugada», va argumentar l’extremeny. Sanció que compliria en Copa (dijous a Cornellà) i Lliga (visita al camp de l’Elx diumenge). Tot i que la veritable pilota que està en joc és el futur de Messi. Ara sí, és l’únic amo del seu destí. «Els grans jugadors com Messi sempre estaran en la nostra llista», va revelar ahir Leonardo, director esportiu del París SaintGermain, a la revista France Football. «Estem asseguts a la taula, la nostra cadira està reservada...». Des de fa mesos, Neymar envia senyals de llum al túnel en el qual transita Messi.
«La nostra cadira està reservada...», diu Leonardo, secretari tècnic del PSG, que espera el ‘10’