La justícia decidirà la data dels comicis catalans després de diversos recursos
> El TSJC decideix avui si suspèn de manera cautelar l’ajornament electoral, que ja acumula cinc impugnacions Patronals i sindicats descarten recórrer i el PSC ho continua estudiant >
L’ajornament de les eleccions catalanes està en mans dels tribunals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decideix avui si suspèn de manera cautelar el decret firmat pel Govern per posposar els comicis del 14 de febrer per l’impacte del coronavirus. Quatre entitats i formacions polítiques sense representació parlamentària i un particular han emprès la via judicial per intentar que la cita amb les urnes es mantingui segons el previst, malgrat l’acord entre la Generalitat i les forces representades al Parlament, tret del PSC, per competir a les urnes el 30 de maig. Aquest ciutadà particular ha sol·licitat mesures cautelaríssimes, cosa que obliga el tribunal a pronunciar-se de manera urgent sense esperar a conèixer el posicionament del Govern. Si el tribunal les accepta en una reunió avui, se suspendrà el decret immediatament fins que es resolgui el fons de la qüestió i s’obrirà un termini de tres dies per a les al·legacions.
El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, va defensar en una trobada digital organitzada per Europa Press la cobertura legal del decret que va firmar divendres i va demanar «responsabilitat» als partits catalans ja que la decisió es va prendre amb un «ampli consens» parlamentari.
La primera impugnació sobre la contesa electoral del 14-F admesa a tràmit va ser del PACMA, però amb la finalitat radicalment oposada a les d’ahir. El partit animalista va fer la sol·licitud perquè celebrar-les suposaria «una greu irresponsabilitat» i «un risc per a la salut pública». Les d’ahir, en canvi, exigeixen que el procés electoral continuï endavant fins a l’obertura dels col·legis electorals el dia 14 de febrer.
Lligams amb el PSC
El primer partit en acudir al TSJC va ser Lliga Democràtica, que no es va presentar al 14-F després de no arribar a un acord amb el PSC, al·legant que la suspensió «constitueix un abús de poder inacceptable per part d’un govern en funcions» perquè Aragonès, «no té atribucions per deixar sense efecte una convocatòria electoral».
El mateix camí seguiran avui Izquierda En Positivo –un partit d’esquerres no nacionalista que va aconseguir els avals per a Barcelona, Lleida i Girona– i Impuls Ciutadà –una plataforma constitucionalista que va denunciar la pancarta del Palau de la Generalitat per la qual el llavors president Quim Torra va ser inhabilitat–, que preveuen registrar a primera hora del matí la seva impugnació, seguint amb el relat jurídic que des de la dissolució del Parlament, el 21 de desembre, el Govern en funcions no pot suspendre el 14-F i convocar posteriorment eleccions per al 30 de maig a l’haver esgotat el seu mandat.
Tots dos alerten del perill de caure en la «il·legalitat» i Izquierda En Positivo demana mesures cautelaríssimes. Federalistes d’Esquerres, una entitat pròxima al PSC per la inclusió d’alguns dels seus membres a les llistes com la diputada Bea Silva –número quatre per Barcelona el 2017 i número 12 en les llistes presentades al 14-F–, també recorrerà el decret acollint-se a la «falta de competència» del Govern en aquest assumpte.
La Moncloa, assenyalada
El PSC va mantenir la incògnita sobre si se sumarà a aquesta tirallonga de textos jurídics, però la proximitat de Lliga Democràtica i Federalistes d’Esquerres amb els socialistes va servir a ERC i a Junts per veure el PSC, el PSOE i la Moncloa darrere d’aquestes maniobres davant el TSJC després que el Govern mostrés la setmana passada dubtes sobre l’encaix legal de l’ajornament. Els socis al Govern van coincidir a titllar aquestes impugnacions de «155 encobert» per la intromissió de la justícia, mentre que des del PDeCAT van assenyalar els dos partits que recorren als tribunals com a «testaferro del PSC».
La portaveu del PSC, Eva Granados, va esquivar el dard carregant contra el Govern en funcions i demanant que els partits «suspenguin la campanya electoral», per tal de «no contribuir a fer més gran l’embolic que ha generat el candidat d’ERC al suspendre les eleccions ja convocades». «En un país seriós les eleccions es fan quan toquen, i si hi ha algun criteri sanitari es fa un ajornament tècnic per evitar la tercera onada o l’embolic generat a Catalunya»,
Entre els recurrents hi ha dos partits extraparlamentaris i una associació afí als socialistes
Un particular obliga el tribunal a decidir si paralitza el canvi de data mentre resol el recurs
Aragonès demana «responsabilitat» i Esquerra i JxCat veuen darrere els recursos una estratègia de Sánchez
ha etzibat després d’una reunió extraordinària del comitè electoral del partit.
L’encaix legal
Els socialistes ja van deixar la porta oberta a un possible recurs divendres passat, després de la reunió entre el Govern i els partits, perquè, malgrat estar d’acord finalment en posposar les urnes, rebutgen que s’allargui el procés electoral fins al 30 de maig i dubten de l’encaix legal del decret aprovat. «Hem consultat diversos juristes i esperem els seus informes jurídics.
Decidirem en funció del que ens diguin», va afirmar Granados preguntada per una possible impugnació. El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) i Vox també van deixar la porta oberta a un possible recurs davant la justícia.
Malgrat airejar els seus retrets pel canvi de data de les eleccions, els sindicats i les patronals no impugnaran la suspensió del 14-F. Foment del Treball i Pimec van decidir no cursar-lo tot i que van denunciar la «desídia» en la planificació de les eleccions al Parlament i van exigir poder votar «el més aviat possible».