‘The Paris Review’ Diversos autors Editorial Acantilado 2.838 pàg. 85 €

Hi va haver un temps en què els escriptors no eren notícia. No eren de cap manera interessants per a la premsa escrita, més enllà dels casos aïllats d’aquells que es van convertir en personatges. Però tot això va canviar gràcies a una publicació en anglès que als anys 50 es va començar a publicar a París i dues dècades després es traslladaria a Nova York. La llegendària The Paris Review va ser fundada a la capital francesa per un grup de crítics i autors nord-americans, tots ells d’uns vint anys, amb George Plimton al capdavant, que la va dirigir fins a la seva mort el 2003.

Va córrer el rumor que la revista originalment va ser finançada per la CIA i alguna vinculació hi va haver, però el cert és que a més de descobrir alguns noms fonamentals de les lletres nord-americanes –un desconegut Philip Roth hi va publicar per primera vegada un dels seus contes–, avui és considerada la bíblia del periodisme cultural.

Per això és molt bona notícia que l’editorial Acantilado s’hagi atrevit a publicar en dos impressionants volums encofrats i gairebé 3.000 pàgines algunes de les entrevistes –la joia de la corona de la publicació– que van aparèixer allà com el senyal final de la consagració de grans escriptores i escriptors de la segona meitat del segle XX. La selecció, realitzada per Sandra Ollo, inclou 100 entrevistes que permeten veure com García Márquez dona lliçons de com s’hauria de realitzar una entrevista, William Faulkner en el que és un retrat perfecte del nordamericà o la gran Isak Dinesen dir: «Mai he pogut escriure quan era feliç». En fi, una cita inexcusable per als bons lectors.

n