El Periódico - Català

Piqué es queda (a Andorra)

- Emilio Pérez de Rozas

Apunt

Fins que va aparèixer Gerard Piqué, un d’aquells personatge­s que pixa colònia i ho fa tot perfecte (tot i que hagi hagut de canviar ja la Copa Davis i sumi quatre entrenador­s en tres anys amb l’Andorra), no parava de donar voltes a la final de la Supercopa.

Pensava que quan un passa gana, aquest trofeuet et fa treure la trompeta, la gavarra, estar fins a les dotze de la nit a La Cartuja celebrant-ho i, a l’arribar a Bilbao, no només abraçar-te als teus, sinó anar a entrenar a Lezama, mentre el perdedor, el Barça, es llepa les ferides... amb dos dies de festa.

Ho sento per Ronald Koeman (o no), però Marcelino García Toral s’ha carregat, de cop, en 15 dies, allò que fa falta temps per canviar un equip, fer la revolució, passar de perdre a guanyar, de ser una mitjania a campió. I amb menys pressupost i sense estrelles. Bé, sense Leo Messi, que tanta por li feia a Marcelino. És clar que mentre Marcelino deia que els seus jugadors «estan com canons, es menjaran el món», Tintín resava per poder comptar amb Messi, tot i que fos lesionat o coix. Com així va ser.

Mentre Piqué donava un cop de mà a Quique Setién contractan­t Eder Sarabia per a la seva Andorra i demostrant que els xulets sempre acaben ajuntant-se, l’Athletic i el trompetist­a Villalibre passaven per sobre del Madrid i el Barça i es burlaven, fins i tot, del millor jugador del món, expulsat, per primera vegada, en anys. I és que, amics, aquests grans han deixat de fer por. Ni els respecten. Ja tothom s’atreveix amb el Madrid i el Barça. I fins i tot els nens són capaços de menystenir l’individu del pòster que tenen a la seva habitació.

Però, insisteixo, encara que donés molt voltes a aquest nou (o vell) ridícul del Barça (i de les seves estrelles), el que em flipa de veritat, el que em sembla lamentable és que Piqué, el president blaugrana del futur, es comporti com si fos un Jesús Gil i Gil qualsevol o un capritxós Peter Lim. Nacho Castro, que no tinc el plaer de conèixer però em sembla un senyor, ¡un senyor!, ho estava fent de meravella a Andorra. I el fan fora. I, com en el Twitter de Neymar, Piqué es queda. Coses dels amos.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain