Unes altres maneres a la Casa Blanca
Una altra família i unes altres maneres en el 1600 de l’avinguda de Pennsilvània, començant per l’ús de la mascareta, que passa a ser obligatori per a tots els empleats. La primera dama, Jill Biden, arriba a la mansió presidencial amb agenda i vida pròpia, sense voler renunciar al seu lloc de professora en una universitat comunitària.
Hi ha convenciment, i fins i tot esperança, a Washington que amb Joe i Jill Biden la Casa Blanca tornarà a acollir reunions diplomàtiques i d’esperit bipartidista que eren comunes en administracions anteriors, però que es van interrompre amb Donald i Melania Trump, actes amb alts representants del món de la cultura o l’entreteniment i sopars d’Estat amb què contribuir a reparar relacions diplomàtiques fetes malbé durant els últims quatre anys. De moment, no obstant, aquesta agenda haurà d’esperar.
En una de les incomptables mostres de contrast entre la flamant família presidencial i la que ahir desallotjava la Casa Blanca, el combat contra la Covid ara és prioritat en el 1600 de l’avinguda de Pennsilvània i la vida social a la mansió haurà d’esperar.
La mateixa Casa Blanca on amb Trump es va propagar el virus en almenys tres brots i on la cerimònia de presentació al Rose Garden de la jutge del Tribunal Suprem Amy Coney Barrett es va confirmar com un esdeveniment supercontagiador, ha sigut sotmesa ja a una neteja a fons, però els canvis són més significatius.
De la laxitud dels Trump amb l’ús de mascaretes es passarà ara al requeriment per a tot el personal de portar-les, segons ha revelat una font de l’equip de transició del demòcrata a la revista The Atlantic. A més, tots els assistents que interactuïn a la Casa Blanca amb el president i la vicepresidenta Kamala Harris estaran obligats a vacunar-se, el personal a l’ala oest estarà limitat i les proves a tots els empleats del complex de més de 5.000 metres quadrats (i 132 habitacions) seran freqüents.
Les insolències
Aviat quedaran només per al record, l’hemeroteca i els llibres d’història les últimes insolències dels Trump als seus successors, que van més enllà de l’absència de la investidura o del greu fet que el republicà no hagi reconegut mai la legítima victòria de Biden. Perquè
han trencat fins i tot tradicions tan protocol·làries com la de rebre els seus successors (cosa que es va encarregar al cap dels uixers, Timothy Harleth) o que la primera dama sortint ofereixi a la seva successora un te i un tour en la residència presidencial.
No és que Jill Biden, que, quan el seu marit era vicepresident, va ser amiga i aliada de Michelle Obama, necessiti com a guia Melania Trump, que segons una enquesta de la CNN se’n va amb l’índex d’aprovació més baix de la història d’una primera dama, 42%. La doctora en Educació, que arriba al càrrec amb la intenció de trencar motllos i mantenir la seva feina de professora en una universitat comunitària, coneix bé la casa i el potencial del càrrec.
Ja ha anunciat que reprendrà la iniciativa Joining Forces d’ajuda a famílies de militars i veterans (com ho van ser el seu pare i el mort Beau Biden), en la qual va començar a treballar amb Obama el 2011 (Melania, que sense ironia es va centrar en la iniciativa Be Best contra el bullying a internet, va deixar el focus del treball amb les famílies militars en la segona dama nord-americana, Karen Pence).
Els Biden es van conèixer el 1975, pocs anys després que el llavors senador de Delaware afrontés la tragèdia de la seva vida: la seva jove dona i filla d’1 any van morir en un accident de trànsit. Biden diu regularment que la seva segona dona «va tornar a unir» la seva família. La parella es va casar el 1977 i ella es va convertir en la «mama» dels seus fills Hunter i Beau, que van sobreviure a l’accident. Tenen una filla en comú, Ashley, que va néixer el 1981. Beau va morir d’un tumor cerebral el 2015 als 46 anys.
Tornen les mascotes
Amb els Biden hi ha molts altres canvis, grans i petits, a la Casa Blanca. Arriba el segon president catòlic, i practicant, després de JFK. I tornen les mascotes, una qüestió gens fútil als EUA. A més de dos pastors alemanys, Champ i Major, el primer a la mansió presidencial adoptat en una gossera, s’ha anunciat també un gat presidencial.
n