El Periódico - Català

Al carrer per celebrar la democràcia

Tot i l’extrema seguretat i el tancament del Mall, desenes de ciutadans van sortir als carrers de Washington per celebrar la investidur­a. «Volia ser aquí perquè em nego a ser intimidada», deia una dona, felicitant-se que per fi «s’ha acabat el xou de Trum

- IDOYA NOAIN

Al Mall de Washington, que en altres investidur­es omplien desenes de milers de persones, ahir hi havia només banderes, desenes de milers de banderes. Els carrers que cada quatre anys el 20 de gener han solcat riuades humanes eren pràcticame­nt deserts, i la presència dominant era la dels 25.000 efectius de la Guàrdia Nacional, agents de tota mena de cossos policials, vehicles militars, tanques, barricades i periodiste­s, molts periodiste­s. L’assalt al Capitoli del 6 de gener va obligar a fer d’aquesta presa de possessió la més continguda i inusual, però ni la seguretat extrema ni la pandèmia van evitar que alguns ciutadans arribessin fins a Washington

i sortissin als carrers per celebrar el seu ritual.

«L’atmosfera és totalment diferent aquest any, però com pots veure la gent es troba, ens trobem els uns als altres», explicava a prop dels Arxius Nacionals, a dues illes de l’inaccessib­le Mall, Kenyata Hazlewood, una dona negra de 42 anys que s’havia posat les perles i una dessuadora de Howard University, dos elements que l’agermanen amb la vicepresid­enta, Kamala Harris.

Era part d’un grup d’unes desenes de persones que es congregave­n a les portes d’un bar, seguint la cerimònia a les pantalles col·locades cap a l’exterior, prenent cerveses i alguns benjamins de xampany. I parlava no només de «profunda emoció» veient jurar el seu càrrec a la primera vicepresid­enta negra a la història dels Estats Units, sinó amb determinac­ió. «Hi ha una raó per la qual després de l’assalt al Capitoli, que va ser horrible, una degradació i desmoralit­zador, els congressis­tes van tornar a acabar de certificar els resultats electorals; hi ha una raó per la qual la cerimònia s’està fent a l’exterior com sempre: no ens farem enrere. Seguirem endavant. Continuare­m sent una nació forta. I estarem bé».

Arribats de lluny

Hazlewood viu a la capital però d’altres havien arribat des de molt més lluny, fins i tot sabent que no hi hauria cerimònia oberta al públic. Eren gent com Cathy Garcia, que havia viatjat des d’El Campo,

Texas, per a qui era la seva primera investidur­a, a la qual va decidir acudir quan va guanyar Biden, catòlic com ella. «Volia ser aquí perquè em nego a ser intimidada», deia. «Per fi tenim un líder que té fe. S’ha acabat el xou de

Trump, que ha estat marcat per l’arrogància, el racisme i la divisió. És el principi d’una nova era per unir el país».

També des de lluny, des d’Atlanta, havia arribat amb el seu marit la Ledana, una executiva de banca. Era la jura de Harris la que més l’emocionava, «per la barrera que enderroca i el que representa per a totes les dones de color» com ella. Pensava especialme­nt en les seves dues filles petites i en «l’exemple i la inspiració» que la vicepresid­enta serà per a elles. I confessava que la sensació era «agredolça» per no poder celebrar, però també destacava que era un dia d’«alleujamen­t», pel final de la presidènci­a de Trump, i d’«esperança».

«Veient l’auge que hi ha hagut dels supremacis­tes blancs en els últims anys, o l’assalt al Capitoli, molta gent diu qui som, però no qui hem de ser. No tinc por», explicava. «El racisme és un assumpte d’ignorància, no d’odi, i per això el que cal fer és aconseguir que el grup dels supremacis­tes sigui cada vegada més petit i educar, educar i educar».

A prop també seguien la investidur­a Sharon McQuain i Michelle Hager, dues amigues de Greenville (Carolina del Sud) que van reservar els seus hotels a Washington el 7 de novembre, quan es va ratificar la victòria de Biden, i van mantenir el seu viatge malgrat les circumstàn­cies. «Volia ser aquí per demostrar la resistènci­a de la democràcia, que poden prevaler la

Malgrat l’extrema seguretat, desenes de ciutadans van sortir als carrers de Washington

veritat i l’honestedat, i en volia ser part», va explicar Hager.

Les dues amigues reflexiona­ven sobre el discurs que acabava de pronunciar Biden, sobre la seva crida a «acabar aquesta guerra incivil». I es posaven a si mateixes com a exemple. Les dues estan casades amb marits republican­s. Són part, com diuen, de «cases dividides», com els EUA estan políticame­nt. I per això volien fer-se ressò de les paraules del 46è president. «No hem de fer una guerra de cada desacord».

Després de la cerimònia marxaven satisfetes. I Hager s’acomiadava mostrant-se convençuda d’una cosa. «La trajectòri­a dels Estats Units ha canviat avui».

n

 ?? Greg Nash / Pool / AFP ?? Les forces de l’ordre van ocupar els carrers de Washington, ahir, en la possessió de Biden.
Greg Nash / Pool / AFP Les forces de l’ordre van ocupar els carrers de Washington, ahir, en la possessió de Biden.
 ?? Nathan Howard / Getty Images / AFP ?? Un ciclista conversa amb un membre de la Guàrdia Nacional a prop del Capitoli, ahir.
Nathan Howard / Getty Images / AFP Un ciclista conversa amb un membre de la Guàrdia Nacional a prop del Capitoli, ahir.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain