La lluita contra el virus centra l’inici de la presidència de Biden
> El president presenta una estratègia nacional per enfrontar una crisi sanitària que suma més de 406.000 morts > Trump deixa d’herència l’absència total d’un programa de vacunació
Ahir, el primer dia complet de presidè ncia de Joe Biden, la prioritat a la Casa Blanca va ser posar en marxa una agressiva campanya executiva, legislativa i social per combatre la pandèmia. Hi ha raons. És el dia en què es complia un any exacte des que els Estats Units van anunciar el seu primer cas de coronavirus i des d’aleshores el país ha vist gairebé 24,5 milions de contagis (més de 4.200 sumats només dimecres), ploren a més de 406.000 de morts i afronten no només una crisi sanitària agreujada per la fallida resposta del Govern de Donald Trump, sinó una d’econòmica, remarcada per dades com la que només la passada setmana més d’1,3 milions de nordamericans van reclamar prestacions o ajudes per l’atur.
En contrast amb l’abandonament de la gestió de la crisi del seu predecessor, que va posar sobre l’esquena dels estats el pes principal de la resposta a la Covid-19, Biden va llançar una estratègia nacional en què el Govern federal té el paper clau. Va firmar 10 ordres executives que se sumen a les tres de dimecres, va emetre memoràndums i va centrar la seva primera intervenció pública més enllà de la cerimonial de la investidura a dirigir un missatge al país. «Som davant una emergència nacional i és hora que la tractem com a tal», va dir, que promet que la ciència i les dades guiaran les seves accions i que permetrà als experts treballar «lliures d’interferència política». Era un dels contrastos que ha volgut marcar amb l’Administració Trump, a la qual va acusar de «no actuar amb urgència, focus i coordinació».
Sense abandonar el realisme que ha marcat la seva manera d’abordar la pandèmia, Biden va reiterar que «les coses empitjoraran abans de millorar» i va recordar que al febrer les víctimes mortals poden arribar al mig milió. Però va prometre utilitzar tot la força del Govern federal.
Objectius i passos
Biden es mou amb set objectius: restaurar la confiança pública en els esforços del Govern; aconseguir més dosis de vacunes; mitigar la propagació del virus; oferir ajuda econòmica d’emergència; dissenyar una estratègia per realitzar proves en escoles i llocs de treball; crear un grup que acabi amb la desigualtat racial, ètnica i geogràfica que agreuja la crisi, i, també, preparar-se per al futur.
Dimecres Biden ja ordenava per decret l’ús de mascaretes i distància de seguretat en propietats federals, frenava la sortida de l’Organització Mundial de la Salut que Trump va iniciar el maig passat i reactivava una unitat de seguretat sanitària global i biodefensa que el seu predecessor va desmantellar. Ahir llançava iniciatives per protegir treballadors, millorar la igualtat racial en la resposta i accelerar la fabricació de material, tant el necessari per a proves com les mateixes vacunes.
A més, creava un panel que dictarà directrius unificades sobre proves, establia test gratuïts per als qui no tenen mitjans, imposava una moratòria als desnonaments i apressava a posposar execucions d’hipoteques que tenen avals federals. Una altra de les seves prioritats és promocionar la reobertura segura de les escoles. I va imposar que tots els visitants als EUA tinguin prèviament una prova PCR i se sotmetin a quarantena a l’arribar.
Herència enverinada
Tot el repte de confrontar la pandèmia es veu agreujat pel llegat enverinat que li ha deixat Trump. La nova Administració ha identificat 12 problemes immediats pel que fa a subministraments. I, tot i que l’operació per desenvolupar les vacunes va ser un èxit, es va tornar fracàs a l’hora de dissenyar les següents etapes. «El que heretem és molt pitjor del que imaginem», va denunciar Jeff Zients, nou coordinador de la resposta de la Casa Blanca. Entre les denúncies, que no es va compartir informació crucial i que no hi havia un pla de vacunació, que ara es posa en marxa contra rellotge per aconseguir la meta de Biden de 100 milions d’immunitzats en 100 dies.n