El TSJC defensa el 14-F per acabar amb la «precarietat institucional»
> El tribunal justifica mantenir les eleccions al febrer per l’«intens interès públic» en els comicis El Govern cita avui els partits per analitzar la situació després sel revés judicial
La incertesa continua entelant la celebració de les eleccions a Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer públics ahir els seus arguments, que compten amb un vot discrepant, perquè els comicis tinguin lloc el 14 de febrer, i no el 30 de maig com vol el Govern. Uns arguments amb una alta càrrega política, ja que defensen el 14-F per acabar amb la «provisionalitat», el «bloqueig» i la «precarietat» institucionals. Els partits han passat de l’estupor a l’acció i assumeixen que en tot just una setmana començarà la campanya, per la qual cosa reactiven a marxes forçades les seves casernes electorals. El Govern, però, reunirà avui els partits de manera telemàtica per analitzar la situació després del revés juicial.
El tribunal prendrà una decisió definitiva sobre la data dels comicis abans del 8 de febrer, cosa que significa que, si no han resolt aleshores, el 29 de gener a les 00.00 hores, els carrers hauran d’estar empaperats amb la propaganda electoral dels candidats i les seves agendes, plenes de mítings, tot i que siguin per streaming. Els 75.000 membres de les meses electorals ja han rebut les seves notificacions acompanyades d’un manual amb mesures sanitàries. No hi ha temps a perdre.
El TSJC opina que «hi ha un interès públic molt intens» en la celebració de les eleccions que s’«incrementa» des del moment en què es produeix una situació de «vacant» en la presidència de la Generalitat després de la dissolució del Parlament, la qual irradia el Govern en funcions, ja que el vicepresident [Pere Aragonès] té limitades les seves competències». Posposar les urnes, assenyala, suposa obrir «un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques».
I aquesta provisionalitat, al seu entendre, és perjudicial perquè «es tracta d’una situació de bloqueig i de precarietat institucional que afecta, així mateix, la legitimació del Govern, la qual cosa és rellevant en un entorn en el qual la crisi sanitària l’obliga a adoptar quotidianament decisions de transcendència, singularment en la restricció de drets fonamentals». Per això, la legislació afronta aquesta conjuntura imposant una pauta «urgent de renovació electoral», designant una data «precisa i inamovible» per als comicis catalans.
És cert, reconeixen els magistrats, que hi ha un percentatge d’electors afectats per la pandèmia, però «la preservació del seu dret no s’ha de realitzar tant per l’ajornament de les eleccions» –on «no hi ha certeses sobre la situació sanitària de futur», ni sobre el percentatge de votants que poguessin estar llavors infectats– sinó amb «la implantació de mecanismes» que permetin l’exercici
del seu dret al vot «sense presencialitat». Argumenten, a més, que tampoc és segur que les eleccions poguessin celebrar-se el 30 de maig, ja que això dependria de l’evolució de la pandèmia.
En la resolució en la qual justifica la suspensió del decret d’ajornament del Govern, sense entrar en el fons de la qüestió, els magistrats remarquen que fins que decideixin sobre les impugnacions es poden produir canvis substancials «tant en les normes reguladores de l’estat d’alarma com en l’àmbit sanitari», derivats de l’evolució negativa de la pandèmia del coronavirus, «que podria justificar una altra decisió de les autoritats competents adoptada conforme a dret».
La petició de Torra
És a dir, que si la pandèmia de la Covid-19 obliga a decretar restriccions més severes, la decisió del tribunal podria adequar-se al nou escenari. Per ara, els togats justifiquen mantenir el
14-F en què les mesures sanitàries actuals «no limiten desplaçaments per a activitats no essencials» i en què la postergació electoral que va decretar el Govern «no està prevista al marc normatiu estatal de l’estat d’alarma que admet expressament la celebració dels comicis». Quan es van posposar les eleccions a Euskadi i Galícia, tots els espanyols es trobaven en confinament domiciliari, una mesura que ahir va tornar a ocupar titulars després de ser reclamada per l’expresident Quim Torra. La Generalitat recorda que no està a la seva mà, que una decisió de tal magnitud només la pot prendre el Govern central, i el ministre de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, ja l’ha descartat.
Davant les insinuacions per part dels socis del Govern d’ingerència de la justícia en la política, el TSJC recorda que la seva resolució «no obliga a votar irreversiblement el dia 14 de febrer del 2021, ni és el tribunal qui ha fixat aquesta data», sinó que manté «la celebració de les eleccions en la data en què les va convocar» l’Executiu català.
Una «operació d’Estat»
La Generalitat estima que el TSJC no qüestiona la potestat del vicepresident Aragonès, el candidat d’ERC, per posposar els comicis. Mentrestant, JxCat i ERC ja estan en mode campanya. Aragonès va animar a TV-3 a votar per correu i fins i tot va parlar d’una «operació d’Estat» per impedir que es posposi el 14-F. Poc després, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va instar a «omplir les urnes» davant l’«ofensiva de l’Estat».