Cifuentes culpa la universitat de la falsificació de l’acta del seu màster
> L’expresidenta madrilenya es remet a un catedràtic mort per assegurar que va fer el curs, però admet que no va defensar el treball final
En la seva declaració davant el tribunal que la jutja pel cas Màster, l’expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes es va remetre al mort catedràtic Enrique Álvarez Conde per assegurar que va cursar el màster presumptament regalat, ja que va ser ell qui l’hi va explicar, que li va permetre no assistir a classe pel seu treball i a qui li enviava, a través dels seus assessors o de la seva germana –que treballava a la mateixa Universitat Rei Joan Carles–, els seus treballs en format imprès. Per això no existeix rastre seu digital ni els conserva en cap format.
Cifuentes va afirmar que ignorava que s’aixequés acta del treball de final de màster (TFM) i que l’hi van enviar de la universitat sense demanar-la. Ella va reclamar el títol, les seves notes i la matrícula. I va dir haver pecat de «bona fe» al donar-lo per bo, perquè, en cas d’haver sabut que era fals, mai no l’hauria entregat als mitjans ni l’hauria exhibit en el vídeo en el qual se la veia vantar-se que continuaria sent presidenta madrilenya, després d’haver-se destapat la polèmica.
L’acusada es va desvincular de manera taxativa de la difícil papereta que li va deixar la primera acusada, la professora Cecilia Rosado, que va relatar que les pressions del seu cap, Enrique Álvarez Conde, i de la llavors assessora de la Comunitat de Madrid María Teresa Feito la van portar a falsificar l’acta del TFM. «Ni a ella ni a ningú no li he demanat mai que falsifiqui un document», va dir Cifuentes, conscient que es juga tres anys i tres mesos de pena de presó per inducció a falsificar un document oficial.
Canvi de prioritats
I amb intenció de disparar contra el centre universitari per segona vegada, l’expresidenta madrilenya va denunciar que també es va falsificar la seva firma al document de matrícula del màster, realitzat alhora que el d’altres alumnes que tampoc no van assistir a classe. L’expresidenta va dir que no els coneixia, excepte al seu company del PP Pedro Calvo, tot i que ignorava que l’hagués cursat.
Cifuentes va mirar d’explicar per què ignorava tant sobre uns estudis que diu haver cursat amb les seves reiterades mudances i amb l’ordre de prioritats de la seva vida, que va canviar al ser nomenada delegada del Govern a Madrid, el 2012. Així, se li va dir verbalment que havia sigut aprovada, però no recorda les notes, i no va demanar el títol fins al 2014, quan es va començar a donar publicitat als currículums dels càrrecs públics. Més que defensar el seu treball, va explicar, el que va fer va ser presentar-lo de «manera informal» davant persones que suposa que eren professors del màster, però que no coneixia, perquè no va anar a classe.
«Una persona complicada»
La fiscal Pilar Santos Echevarría va tractar d’endinsar-se en els motius pels quals havia tardat dos anys a presentar la seva agenda privada, en la qual consta que aquest acte va ser el 2 de juliol del 2012, però el president del tribunal, Luis Carlos Pelluz, l’hi va impedir. Cifuentes ho va justificar dient que la seva secretària en els seus diferents càrrecs li havia donat la memòria externa feia poc temps.
En el torn de testimonis, la professora Clara Souto, la firma de la qual apareix a l’acta del TFM de Cifuentes, va coincidir amb Rosado que a Álvarez Conde no se’l podia contradir i que «era una persona complicada». Va assenyalar que el catedràtic li va telefonar quan va esclatar l’escàndol i li va dir que hi havia problemes amb el màster. Ella va accedir a ajudar-lo, sense demanar explicacions. «No paro de preguntar-me per què no [les vaig demanar]. Tenia els nens petits, m’estava reincorporant a la vida acadèmica... No vaig pensar que fos res que no es pogués fer», va assegurar.
La tercera firma era d’Alicia López de los Mozos, que va relatar que per les pressions d’Álvarez Conde perquè mantingués que va participar en l’acte de defensa del TFM va perdre sis quilos en una setmana i va haver d’agafar-se una baixa per ansietat.
El rector de la Rei Joan Carles, Javier Ramos, no va ajudar l’expresidenta. Va afirmar que es va enviar l’acta del TFM a la Conselleria d’Educació madrilenya davant les nombroses trucades que es van rebre al centre per reclamar-la.
«No vaig defensar el meu treball. El vaig entregar i explicar en línies generals. Va ser un acte molt informal» «Ni a la meva assessora ni a cap altra persona els he sol·licitat mai que falsifiquessin cap document» CRISTINA CIFUENTES EXPRESIDENTA DE LA COMUNITAT DE MADRID