Iberia som tots

Després de veure el tancament de la compra d’Air Europa per Iberia, del grup IAG, un pot més que recordar el lema d’«Hisenda som tots». En certa mesura, en aquesta operació, els contribuents tenim una mica (bastant) a veure: l’aerolínia de la família Hidalgo, en altre temps la gran competidora d’Iberia, ha resultat objecte d’un rescat amb diners públics, és a dir, de tothom. L’Institut de Crèdit Oficial (ICO) li va concedir 140 milions d’euros i, el fons públic creat per salvar empreses estratègiques (cosa que sol equivaler a companyies de gran dimensió), 475 milions d’euros més. Sense que sigui cosa nostra, tots som partícips de la transacció.

Als Hidalgo la jugada no els surt gens malament. D’una banda, els rescaten, com a conseqüència de ser sistèmics al sector turístic i de la mobilitat, almenys als arxipèlags canari i balear, i de l’altra, venen l’aerolínia per 500 milions que cobraran d’aquí a 6 anys, sí, però no hauran de tornar el préstec. D’això se n’encarregarà el comprador que, de cara al 2026 o 2027, l’any que vencen els compromisos, preveu que el turisme i la mobilitat hauran remuntat el vol (i mai més ben dit).

Però tots, a través del Ministeri d’Hisenda, ens hauríem de mantenir molt vigilants. Hi ha 475 milions més 140 milions de tots els contribuents. No tindria cap lògica que no hi hagi representació de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) en el màxim òrgan de govern de l’aerolínia. No hauríem de repetir els errors de la crisi financera: «Vostè deixi’m els diners per no enfonsar-me que jo ja ho gestiono».

És obligació dels poders públics vetllar pel bon ús dels recursos de tothom. I, evidentment, recuperar els diners prestats. S’ha de donar suport a qui s’asfixia (també a les pimes, per cert), però amb garanties. Que no passi com amb el rescat bancari. De Bankia, per exemple, en realitat s’ha recuperat poc més de l’1% dels 24.069 milions injectats. És un precedent que s’ha de tenir en compte. Mentre hi hagi diners públics en joc, Iberia som tots.

n