El trumpisme, nova religió civil
Les mentides de Trump s’han transformat en realitat per a molts dels seus partidaris i posar-les al descobert no farà desaparèixer aquest corrent polític
El virus trumpista ha arrelat perquè hi ha molt dolor en les nostres societats. La manera d’erradicar-lo és crear llocs de treball millors, per a més persones i en més indrets
Des de dimecres, alguns analistes polítics parlen del «final de l’era de Trump». Seria tranquil·litzador i gratificant pensar que, com diu el refranyer català, morta la cuca, mort el verí. Però em temo que en aquest cas no serà així. Donald Trump se n’ha anat de la presidència amb una amenaça: «Tornaré d’alguna forma». Però en tot cas, que se n’hagi anat no implica que el que ell ha representat en aquests quatre anys se’n vagi amb ell. El trumpisme succeirà Trump. Almenys, mentre no es desactivin les causes socials que el van portar a la presidència el 2016 i a aconseguir 74 milions de vots el 2020, més que cap altre president republicà.
¿Quina és la raó per la qual el trumpisme succeirà Trump? Segons la meva opinió, perquè ha sabut crear una nova religió civil per als moviments d’extrema dreta. Una religió amb les seves pròpies mentides, que funcionaran com a mites per al trumpisme.
Ens equivocaríem si penséssim que posant al descobert les mentides de Trump (fake news), el trumpisme desapareixerà. No serà així. Moltes d’aquestes mentides s’han transformat en realitat per a molts dels seus partidaris. En economia hi ha un axioma conegut com a Teorema de Thomas (un sociòleg nord-americà d’origen polonès que a mitjans del segle passat va publicar diversos treballs en economia de l’educació) que afirma que «el que es percep com a real té conseqüències reals». Gran part dels votants de Trump creuen sincerament que els han robat aquestes eleccions. I actuaran en conseqüència amb aquesta percepció. La primera manifestació pública d’aquesta conducta va ser l’assalt al Capitoli.
En un article publicat dimecres passat a l’influent diari nordamericà The New York Times, Bradley Onishi, professor d’història de les religions, afirma que l’assalt al Capitoli és el moment fundacional d’un moviment polític que es comporta com una nova religió civil («Trump’s New Civil Religion»). Com tota pseudoreligió, té els seus propis mites. Un és que l’elecció del 7 de novembre va ser un robatori. El fet que no s’hagi trobat cap evidència de frau no convencerà els partidaris de Trump, perquè els mites són sovint impermeables a la realitat.
La memòria col·lectiva d’aquests moviments no es preocupa per la veritat històrica, sinó per la veritat percebuda. Els mites tenen la funció de mobilitzar una visió en el moment present i crear una perspectiva per al futur. Bradley Onishi assenyala també que un mite es transforma en realitat a través de rituals que dramatitzen les seves percepcions de la realitat i impulsen els seus seguidors a la participació col·lectiva. L’assalt del Capitoli el 6 de gener per aturar la confirmació de Joe Biden com a president electe va ser un d’aquests rituals. I, probablement, n’hi haurà d’altres.
El trumpisme no és un fenomen exclusivament nord-americà. De la mateixa manera que Donald Trump té imitadors i precedents en democràcies com la nostra, el trumpisme com a moviment polític és una pseudoreligió civil que s’ha aclimatat en altres democràcies.
¿Com neutralitzar aquesta nova religió trumpista? Perseguir-la judicialment no la farà desaparèixer. Probablement contribuirà a crear màrtirs i sants que seran venerats pels seus devots. Tampoc, pel que he dit, la demostració de les mentides en què es basen els seus mites la farà desaparèixer. L’única manera d’aconseguir-ho és desactivant les causes socials sustentadores del malestar i de la ira existents en molts grups socials a causa de l’abandonament sofert des dels anys 90 per part dels partits tradicionals, tant republicans com demòcrates.
El virus trumpista ha arrelat perquè hi ha molt dolor en les nostres societats. La manera d’erradicar-lo és crear millors llocs de treball, per a més persones i en més llocs. Aquest és el principal desafiament que tenen els governs democràtics. Afortunadament, com vaig assenyalar a la meva columna de la setmana passada, el programa de recuperació social i econòmica de Joe Biden ha identificat bé les prioritats. És l’única manera d’aconseguir que la fi de l’era de Trump sigui també la del trumpisme.
n