Steven Munar & The Miracle Band ‘The fish and the net’ Miracle Records
Noble cantant mallorquí sorgit de l’indie dels 90 amb The Tea Servants, Munar reafirma una identitat pop adulta casant el nervi de la seva versió juvenil amb el gir melòdic refinat, i deixant ara fora de focus el registre més folkrock. Un Munar tan sobri com funky, amb el seu punt vocal trencadís, entre David Byrne i Stuart Staples, i una lírica irònica d’ecos cohenians:«Democracy is coming to your neighborhood», adverteix a la sibil·lina peça d’obertura, Trust. - J. B.
Valeri Guérguiev, el totpoderós director musical del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, a Rússia, va tornar aquesta setmana als escenaris espanyols en una gira juntament amb 60 professors de l’orquestra del coliseu que dirigeix recalant a València, Madrid (dos dies consecutius amb dos programes diferents), Barcelona (dos dies amb els dos programes, però el primer dia en dues sessions seguides) i Girona. La Simfònica del Mariinski ha sigut la primera gran orquestra internacional a actuar al país, i d’acord amb el vist dijous a l’Auditori de Barcelona, el conjunt i el director van tornar en estat de gràcia.
Per obrir boca es va oferir un bombó wagnerià, l’obertura de l’òpera Tannhäuser, que sempre desperta la passió del públic. La lectura es va allunyar de l’enfocament habitual que se li brinda en un concert, en el qual s’accentuen els silencis i s’ensopeixen els tempi, optant per un nervi teatral que va ser molt ben rebut, i va ser interpretada gairebé sense respir, tot múscul i passió reverencial. Carregant les tintes, els impressionants bronzes de l’orquestra –¡quines trompes!– gairebé van ofegar les altres seccions, amb un resultat espectacular.
També hi va haver espectacle en la vibrant i també molt teatral versió de la Simfonia Fantàstica de Berlioz, en la qual va brillar la transparència de la corda aguda tant com la profunditat de la greu. El gran vals del segon moviment, Un bal, va aparèixer matisat al màxim, amb un fraseig elegant en extrem, lleuger i profund alhora, amb els accelerandi exposats de manera genial. Va impressionar igualment el diàleg entre el corn anglès i l’oboè del tercer moviment, així com la tempesta exposada pels quatre timbalers. La marxa va sonar equilibrada i transparent, igual que l’aquelarre final, impecable i sonor, en una acció de conjunt supèrbia. El tsar va fer honor al seu apel·latiu.
n