La batuta de Ward i el piano de Varvara debuten amb l’OBC
El jove músic anglès dirigirà a l’Auditori la intèrpret russa en el ‘Concert núm. 3’ de Bartok i estrenarà ‘Nostalgia of light, yearning for...’ de Nuria Giménez Comas.
L’OBC inaugura la temporada d’hivern aquest cap de setmana apostant pel director musical i compositor Duncan Ward (Kent, 1992) i la pianista russa Varvara (Moscou, 1983). La intèrpret, la qualitat de la qual ha pogut disfrutar el públic català en recitals o concerts a duo, té moltes ganes de tocar el Concert núm. 3 per a piano i orquestra de Bela Bartok, una obra que fa temps que prepara i ha caigut dues vegades de la seva agenda a causa de la pandèmia. Composta als EUA, aquesta última obra de Bartok reflecteix l’enyorança de la seva terra. «Estic enamorada d’aquesta peça», afirma la pianista. Cada nota està impregnada del seu amor per Hongria, per la música folklòrica i els paisatges del seu país, el seu amor per la natura. És una obra que em toca la fibra». Le tombeau de Couperin, de Ravel,
Le cahos, l’obertura de la suite
iLes éléments, de Jean-Féry Rebel, completen un programa on destaca l’estrena de Nostalgia of light, yearning for..., una obra de la catalana Nuria Giménez Comas, inspirada en el poema The sorrow of love, de l’irlandès William Butler Yeats. «M’ha encantat descobrir el seu treball. És brillant. És una obra amb molts colors, textures etèries, suaus sons distants, romàntics i preciosos solos distants, tot i que també hi ha moments fragorosos i dramàtics», afirma l’espigat Ward, l’harmoniós cos del qual és en part fruit de la seva passió pel patinatge artístic, disciplina en la qual va competir quan era jove. «És emocionant obrir una partitura per primera vegada i imaginar què signifiquen les notes, com sonaran i omplir-les de vida. Tot i que és molt difícil per a tots els músics perquè cal trobar la veu del compositor i la seva intenció», observa després de l’assaig amb l’OBC.
Amb una carrera ascendent, a
Va descobrir la passió musical gràcies a la seva germana gran. «Li van regalar un teclat elèctric i a mi em va fascinar. Vaig començar a jugar-hi amb ganes de compondre una cançó per a la meva mare i vaig acabar fent un musical de dues hores basat en Alícia al país de les meravelles. El vaig compondre durant un estiu i al tornar a les aules al meu professor de música li va encantar. Ell no disposava de temps per muntar-lo i em va animar a encarregar-me de la producció. Així va ser com vaig començar a dirigir: muntant una big band, i audicionant professors i alumnes i assajant amb ells».
Als 15 va ser elegit Jove compositor de l’any per la BBC. Ha sigut assistent de Simon Rattle a la Filharmònica de Berlín i ha dirigit destacades formacions. Fa una dècada que treballa amb orquestres pel món i la temporada vinent s’estrenarà com a titular de la Filharmònica de Zuidnederland a Holanda. «En aquests moments vull desenvolupar els meus propis projectes, crear una sòlida i duradora relació musical amb aquesta i amb altres formacions perquè em permetrà ser més ambiciós en el meu treball». També dirigeix òpera i s’ha interessat per la música índia –va estudiar amb Ravi Shankar– i africana.
n