El parapenals
l'heroi del Cornellà, va trobar premi al seu estudi previ. Dembélé va xutar mansament al centre, on l'esperava l'astut porter de Sant Cugat amb el peu dret. «Fallem massa últimament. No es poden fallar dos penals sent jugadors del Barcelona, això no és seriós», va clamar el tècnic, cansat de veure com Griezmann (Betis), Messi (València) i Braithwaite (Eibar) allargaven el camí de la terrible nit copera en la qual Pjanic i Dembélé s'unien a aquesta llista negra.
/
EL CAS GRIEZMANN Arribat a aquest punt, el Barça té un greu problema amb el penal. Tan greu que Koeman, tot un especialista, capaç de firmar en la seva etapa blaugrana un percentatge d'encert del 88,8% (va tirar 63 i va aconseguir 56 gols), continua sense trobar la solució. En cada llançament perd un futbolista. Alguns, com Griezmann, ja han deixat d'aixecar la mà per tirar-los des que Bravo va parar el seu al Camp Nou el novembre passat. Des d'aleshores, el francès només n'ha tornat a tirar un altre, en la tanda de la semifinal de la Supercopa d'Espanya contra la Reial Societat, que se'n va anar cap als núvols.
Tot i que Griezmann era al camp de Cornellà, no se'l va veure demanar la pilota, submergida des de fa temps en una crisi de confiança des dels 11 metres. Pjanic sí que la va demanar. Dembélé, també. Amb el mateix resultat negatiu, destapant la necessitat que té el Barça de trobar un especialista, a més de la figura de Messi, que tampoc serà a Elx, el seu segon partit de sanció. Si demà hi ha un penal, ¿qui el tira?
Hés l'element principal de la llista de baixes dels blancs, també amb Carvajal, Odegaard (amb molèsties mentre prepara la seva sortida), Nacho i Fede Valverde, a més del lesionat de llarga durada Rodrygo.
Després de les dues derrotes que han deixat el Madrid sense dos títols en cinc dies, s'ha començat a qüestionar sense objecció el treball de Zidane en la seva segona etapa, amb incidència en el desenvolupament de les propostes de jugadors joves frustrats sistemàticament a l'equip blanc. El cas d'Odegaard, cansat amb la seva falta de protagonisme, és l'últim nom que s'uneix als que se'n van anar (aquest estiu Reguilón o Achraf, abans Llorente) i els que no acaben de guanyar protagonisme: Jovic, Rodrygo, Vinicius o Valverde.
HJosé Juan i Ramón Juan s'han convertit aquesta setmana en estrelles per un dia. Als 41 anys, el veterà porter de l'Alcoià va ser la cara de l'eliminació del Reial Madrid a la Copa del Rei, mentre que el meta del Cornellà, dues dècades més jove, va ser el protagonista del xoc coper contra el Barça, i passa a ser el primer de la història que aconsegueix parar al primer equip blaugrana dos penals en una mateixa trobada.
«No coneixia la dada que el Barça no havia fallat dos penals en un mateix partit, sí que coneixia la meva, que no havia parat dos penals en un partit en la meva vida», va fer broma Ramón Juan després del duel. «Havia vist penals de Pjanic a la Juve i els solia disparar a la meva dreta, mentre que el de Dembélé ha sigut pura intuïció». Com a La por del porter davant del penal, novel·la que va llançar a l'estrellat el premi Nobel Peter Handke i que Wim Wenders va adaptar al cine, el porter del Cornellà no es va moure i el llançament centrat de l'extrem francès li va impactar directament al cos.
Ter Stegen va sortir del vestidor per felicitar-lo i donar-li la seva samarreta. «Per mi, Ter Stegen és el porter més complet del món», va explicar. «M’ha dit que he estat molt bé i he flipat». A més de l'alemany, Ramón Juan és també admirador d'Oblak, igual que al seu dia ho va ser de Casillas i Valdés. Dijous va jugar amb casc, com Cech, per un traumatisme cranioencefàlic que va patir durant un entrenament. I com el prestigiós parapenals del Chelsea, es va fer gran en les penes màximes.
Nit per al record
Més enllà dels dos penals aturats, va lluir bona col·locació, reflexos i seguretat durant els 90 minuts. La pròrroga, tot i que hi hauria pogut fer més en el gol de Dembélé (en el de Braithwaite estava venut), no va entelar la seva extraordinària actuació. Tot i que s'havien quedat a les portes d'aconseguir una altra gesta com la d'eliminar l'Atlètic de Madrid, ell havia viscut una de les seves millors nits sota els pals. «Estic fotut per l’eliminació tot i que per mi de forma individual ha sigut un gran dia».
Símbol del seu club i admirador de Ter Stegen, «va flipar» al veure que l’alemany el felicitava per la seva exhibició
Als 21 anys, Ramón Juan és símbol del Cornellà, el tercer millor planter de Catalunya, amb 1.200 fitxes. Hi juga des dels 12 anys i és el titular del primer equip des dels 18, tot i que amb partits com el d'aquest dijous no li faltaran ofertes per canviar d'aires. Malgrat això, el seu somni continua sent arribar al futbol professional amb el modest equip amb el qual ha crescut. Fa cinc mesos es van quedar a les portes de l'ascens a Segona, al caure per la mínima davant el Castelló en el play-off. Amb exhibicions com la firmada davant el Barça ningú dubta que, tard o d'hora, Ramón Juan acabarà parant a Segona o Primera.
Positius de coronavirus
De moment, mentre busca un lloc a casa seva per col·locar les samarretes de Ter Stegen i Joao Félix aconseguides en aquesta Copa del Rei, la seva realitat torna ara a la Segona B. Demà s'havien d'enfrontar amb els seus veïns del Prat, però el coronavirus podria forçar un ajornament del xoc. El Cornellà va comunicar ahir que havien detectat dos positius entre els jugadors convocats contra el Barça, un que va disputar el partit contra els blaugranes i un altre que va veure tota l'eliminatòria des de la banqueta. La setmana passada ja van tenir un positiu asimptomàtic a la plantilla, i per això van sol·licitar que se suspengués el xoc de demà al Nou Municipal de Cornellà.
H