El davanter a qui protegien els seus gols

La història de Bican és la baralla d’un jugador contra els totalitarismes

ABican la passió pel futbol li va arribar per via sanguínia. Frantisek, el seu pare, era jugador del Hertha de Viena i això permetia a la família disfrutar de certes comoditats en comparació amb la resta de veïns de Quellenstraße, un districte on solia assentar-se la població immigrant que arribava a Viena com a mà d'obra barata per a les nombroses fàbriques de la zona. La majoria provenien de Moràvia, Bohèmia... els Bican hi havien arribat des de Praga convençuts de les possibilitats que oferia aquella enlluernadora Viena plena de palaus imperials. Només feia tres anys que hi eren quan el 1913 va néixer el seu únic fill, Josef.

Però va arribar llavors la Primera Guerra Mundial i en aquesta ocasió a Frantisek Bican els seus anys de servei com a futbolista no li van suposar cap classe de benefici. L'Imperi austrohongarès el va mobilitzar immediatament i el va enviar al front poques setmanes després. Josef només tenia dos anys quan el seu pare va marxar de casa. Quan va tornar havien passat quatre anys més. Frantisek havia sobreviscut a aquella carnisseria i els Bican van tornar a fer plans de futur en un país nou que necessitava curar amb urgència totes les ferides que havia deixat la guerra. Va tornar a jugar a futbol al mateix equip, però el que no podia imaginar és que trobaria la seva més gran desgràcia en un terreny de joc i no als camps de batalla.

Durant un partit va rebre un cop tremend al costat que el va tenir diversos dies impossibilitat al llit. El fort traumatisme li va provocar una fallida renal que va acabar amb la seva mort. Això obria un panorama ombrívol per a Josef i per a la seva mare, Ludmila. Amb 12 anys es va posar a treballar, cosa que va començar a compatibilitzar amb el futbol. Va entrar a formar part del Hertha de Viena, l'equip del seu pare. Jugava descalç als carrers per no espatllar-se les sabates. Així els peus se li van endurir i se li van acostumar aviat al dolor.

Josef va passar necessitats i gana. Com molts altres en el seu temps. Però ell tenia una cosa diferent. Unes cames ràpides i un instint únic per al futbol. No va tardar a acreditar les seves condicions com a golejador. Guanyava els duels per velocitat, rematava molt dur amb les dues cames, no era mal rematador amb el cap i sempre era al lloc precís.

/

MUSSOLINI, SATISFET Amb 18 anys, el 1931, el fitxa el Rapid de Viena, firma el seu primer contracte professional i les coses sembla que comencen a anar bé en la seva vida. Bican va patir en les seves primeres temporades al seu nou equip a causa de les lesions, però els gols van començar a ploure quan va trobar una mica de continuïtat. Se li van obrir llavors les portes de la selecció, d'aquell poderós wunderteam (l'equip de somni), el conjunt que liderava Matthias Sindelar. Podrien haver guanyat perfectament el Mundial de 1934, que es va jugar a Itàlia, però aquest campionat feia molt temps que tenia el nom del campió escrit a la placa. Espanya va patir un cèlebre atracament davant els amfitrions en quarts de final i a les semifinals

La FIFA li atribueix l’autoria de 805 gols oficials, gesta que va servir per ser reconegut com l’artiller més gran del segle XX

els va correspondre el torn als austríacs, que només van cedir per 1-0 davant Itàlia. Mussolini somreia satisfet a la llotja. Aquell quart lloc continua sent la millor classificació que Àustria ha aconseguit en un Mundial de futbol.

Després d'allò va firmar per l'Admira vienès, que millorava de forma notable les seves condicions, però els problemes no tardarien a aparèixer de nou. Hitler va annexionar el 1938 Àustria, i

Bican, malgrat les pressions que rep, es nega a afiliar-se al Partit Nacionalsocialista. Tampoc ho fa Sindelar, però a diferència d'aquest, que es queda a Àustria i acabaria morint en estranyes circumstàncies, Bican marxa del país. Tria Praga com a destinació, la terra d'on uns anys abans havien arribat els seus pares. Fitxa per l'Slavia i és allà on coneix l'amor de la seva vida en matèria futbolística. Amb l'estrella vermella a la samarreta, símbol de l'equip de la capital txeca, emergeix un golejador descomunal. Europa mai havia vist una cosa semblant. Hi havia notícies de davanters sud-americans amb xifres impensables, però el vell continent no havia vist res igual.

El futbol el va treure d'un important problema després que Hitler ocupés el país i naixés el Protectorat de Bohèmia i

Moràvia, on quedava integrada Praga. Bican no va tardar a mostrar la seva disconformitat en públic amb aquella situació, però –tot i que va quedar assenyalat–, els seus gols van impedir que es prenguessin mesures contra ell. Es va deslliurar també d'entrar a l'exèrcit. Va continuar jugant a futbol perquè l'esport no es va aturar al país durant la Segona Guerra Mundial. Mentre el món entrava en una espiral dramàtica Bican sumava gols al seu compte cada diumenge. Van ser els seus anys més impressionants. Durant cinc campanyes consecutives va anotar una mitjana de més de 40 gols per temporada. És cert que no estava en un campionat enlluernador i que el futbol llavors era una qüestió menor tenint en compte el drama que se cernia al voltant. Però aquella produc