Per una transició justa
És necessària una política industrial en majúscules ancorada en la concertació amb els agents socials i amb la resta de l’entorn
Estem immersos en un dels canvis estructurals més importants, una quarta revolució industrial, en què ens ha sorprès un desastre inesperat, la crisi sanitària de la Covid, que ho està alterant, accelerant i desequilibrant tot. Una crisi que s’ha acarnissat especialment amb el sector de l’automoció, un sector estratègic, hipersensible al canvi estructural i un nínxol rellevant de feina estable i de qualitat. El 2019 aquest sector va suposar el 8,6% del PIB manufacturer i el 9% de l’ocupació a Espanya i, al seu torn, suposa el 5% del valor afegit a Europa.
Hem de deixar de pensar en sector d’automoció i de començar a assumir el concepte de mobilitat sostenible com a cadena de valor que va més enllà de la interlocutòria, fins i tot de la perspectiva
industrial. Un nou ús social determinat per la sostenibilitat i la digitalització, un nou escenari per als treballadors i treballadores.
El futur dels actuals llocs de treball dependrà de com acompanyem políticament el sector en el seu trànsit cap a la mobilitat sostenible. Un canvi tan radical és sempre una oportunitat, i a la vegada un risc. Per a Espanya és l’oportunitat de continuar sent referent a Europa i d’una ocupació estable per a centenars de milers de persones, però per a això hem de corregir les nostres debilitats estructurals: escassa inversió científica i desenvolupament tecnològic, mida dels projectes empresarials, dèficits en formació i infraestructures per a l’electrificació del vehicle i d’energia renovable instal·lada, que ens fan dependre d’empreses i projectes amb centres de decisió, en altres països.
Des de CCOO defensem la transició justa per a les persones que treballen en la indústria, que s’ha de basar en una política industrial a llarg termini, ancorada en la concertació amb els agents socials, però també amb la resta de l’entorn social i industrial (universitats, escoles tècniques, clústers industrials...). Necessitem governs que governin. La Generalitat ha de desbloquejar l’urgent desenvolupament del PNI i fugir de la política clientelista que obvia la necessària concertació amb qui ha de protagonitzar el canvi. Només així podrem aspirar a evitar escenaris com els vistos a Catalunya el 2020: Nissan i els seus proveïdors, Continental Automotive, SaintGobain, Robert Bosch, Nobel Plastiques Ibérica, Alfisa, Faurecia, U-Shin...
Processos de reindustrialització com el de Nissan donen l’oportunitat de posar en pràctica aquesta transició justa. Un procés l’èxit del qual és el punt d’inflexió que porti la indústria a encaixar en la mobilitat sostenible plenament. Ara més que mai, Política Industrial amb majúscules.
L’ocupació dependrà de com es transiti cap a la mobilitat sostenible