La gestió de les vacunes posa en el punt de mira Von der Leyen
La presidenta de la Comissió intenta refer la seva imatge després del fiasco del mecanisme de control d’exportació dels fàrmacs
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fa setmanes que és en el punt de mira pels retards en l’arribada de les vacunes contra el coronavirus, negociades pel seu equip en nom dels Vint-i-set i que han obligat alguns Estats membres a posar el fre. Una pressió que va assolir la setmana passada el seu moment més difícil quan una filtració va revelar que tampoc la farmacèutica anglosueca AstraZeneca compliria amb el contracte firmat amb la Unió Europea (UE) a l’entregar aquest primer trimestre de l’any només un quart dels fàrmacs promesos (més de 100 milions).
Davant el temor d’una fuga de vacunes cap a països tercers com el Regne Unit, la reacció de Brussel·les va ser posar en marxa un mecanisme per controlar l’exportació dels antídots fabricats per les farmacèutiques amb qui els Vint-i-set han firmat acords de compra anticipada. Un instrument que en última instància permet als Estats membres impedir l’exportació de vacunes si consideressin que l’empresa en qüestió no compleix les seves obligacions contractuals.
Frontera dura
Però el tret li va sortir per la culata a causa d’un gran error polític comès pel seu equip més pròxim que ha posat en entredit la seva feina. I és que el mecanisme es llançava amb un dany col·lateral que afectava directament un altre dossier igual d’explosiu que l’estratègia de vacunació com és el Brexit. En la seva primera versió, el mecanisme de transparència incloïa la suspensió de l’aplicació del protocol entre Irlanda i Irlanda del Nord, creat per evitar el retorn d’una frontera dura a l’illa i protegir els acords de pau de Divendres Sant.
L’article 16 del mateix ho permet en cas de «greus dificultats econòmiques, socials o mediambientals» i és el que va decidir activar l’equip de l’exministra de Defensa alemanya, per temor que
La cap de l’Executiu comunitari anuncia que AstraZeneca enviarà nou milions de dosis més
les vacunes europees poguessin colar-se al Regne Unit a través d’Irlanda del Nord. El problema és que la decisió es va prendre amb extremada rapidesa, sense consultar ni Londres ni Dublín, ni pel que sembla, el negociador europeu, Michel Barnier, o la comissària irlandesa Mairead
McGuinnes, que diumenge reconeixia que «va ser un error».
Von der Leyen es va veure obligada gairebé immediatament a retirar el text, intentar apagar l’incendi desencadenat a Londres, Belfast i Dublín a cop de telèfon i revisar el contingut del reglament per garantir que el nou instrument, que estarà en vigor fins al 31 de març, no afectarà el protocol d’Irlanda. «Com diem al meu país, només el Papa és infal·lible. L’important és reconèixer-ho aviat [l’error] i corregir-lo», va treure ferro ahir el seu portaveu, Eric Mamer, apuntant cap al vicepresident executiu Valdis Dombrovskis.
La dirigent ha estat penjada del telèfon per mirar de redimirse, tot i que les crítiques a la seva gestió no han deixat d’aflorar.
La setmana, en tot cas, va començar millor del que va acabar l’anterior. Von der Leyen va anunciar el compromís d’AstraZeneca d’entregar nou milions de dosis més. Aquest primer trimestre distribuiran 40 milions de dosis en lloc dels 31 milions anunciats fa dues setmanes. Una xifra que considera «un pas endavant», però que suposa un 50% menys dels 80 milions promesos al desembre, i és lluny dels més de 100 previstos al contracte inicial.