JOSEP SAMITIER
PRESIDENT ACREC (ASSOCIACIÓ DE CENTRES DE RECERCA CATALANS)
Quan els nens pregunten «¿per què?» davant una cosa que no entenen, estan utilitzant el mateix mecanisme que utilitzen els científics: no conformarse amb les explicacions precedents i aventurar-se més enllà de la informació que tenim.
Amb la pandèmia, tots estem veient com de necessària és la investigació científica per entendre com funcionen els virus. Aquesta necessitat de coneixement la tenim també amb altres problemes com el canvi climàtic, la contaminació, la producció d’aliments o d’energia per a un món sostenible.
La investigació científica és necessària i ha de ser impulsada i organitzada de forma decidida pels poders públics perquè el coneixement estigui a l’abast de tothom i no generi més desigualtats. La universitat és la principal productora de coneixement i combina la seva finalitat formadora amb la de la investigació. Ara bé, moltes vegades per avançar més ràpidament cal generar centres d’investigació amb la missió de coordinar els millors investigadors per obtenir les respostes que necessitem.
Aquest ha sigut el model d’investigació de Catalunya en els últims 20 anys, en els quals al voltant dels campus universitaris s’han generat centres d’investigació acceleradors del coneixement. Agrupats sota la marca de Centres de Recerca de Catalunya (Cerca), representen en aquests moments 3.847 investigadors doctors, 1.681 investigadors postdoctorals, 2.457 investigadors que estan realitzant la tesi doctoral i 1.917 persones de suport i serveis. En total, 9.902 persones que constitueixen el 20% de la comunitat d’investigació i desenvolupament de Catalunya. Els centres d’investigació obtenen més del 55% dels ajuts europeus de l’European Research Council i el 30%, dels fons europeus destinats a investigació que arriben a Catalunya. Per cada euro públic invertit en els centres d’investigació, aquests n’obtenen quatre de forma competitiva. A aquest benefici s’hauria d’afegir el valor multiplicador dels resultats de la investigació, la generació de llocs de treball especialitzats, l’atracció de talent i la generació de noves empreses. La investigació és una inversió pública generadora de benestar per a la societat.
Aquesta activitat no està exempta d’esforços individuals. El camí per ser investigador requereix, com en el cas dels esportistes, un llarg procés d’entrenament, mobilitat entre institucions internacionals i dificultats per accedir a contractes estables. Com en el cas dels esportistes, èxits passatssón poc útils per renovar la confiança i obtenir nous projectes. Els investigadors estan immersos a mirar en tot moment d’estar entre els millors de la seva especialitat.
Aquesta activitat requereix una llei de la ciència, en la qual hem estat treballant com a resultat del pacte nacional per al coneixement i que esperem que es pugui aprovar en la pròxima legislatura. I també requereix un conveni col·lectiu que doni un marc estable. Des d’ACREC, Associació Patronal de Centres de Recerca de Catalunya, volem contribuir a establir aquest conveni sectorial amb els sindicats a partir dels pactes que en cada centre s’han establert des de fa anys amb els comitès d’empresa. L’actiu més important per a la investigació és el talent, o sigui, totes les dones i homes que cada dia pregunten «¿per què?» Cuidar aquest talent és fonamental en una societat avançada.