Les mutacions de la Covid posen en dubte l’efecte de les vacunes
La detecció de noves variants de coronavirus suscita interrogants sobre l’efectivitat de les actuals immunitzacions i sobre l’impacte de les reinfeccions.
Com més gran és l’expansió del virus, més gran és la probabilitat que el patogen canviï. Al cap i a la fi, tal com dicten les lleis de la selecció natural, sobreviu l’organisme que millor s’adapta. En tot just un any de recorregut, el SARS-CoV-2 ha fet almenys 100 milions de salts a tot el món, tants com el nombre d’infectats (detectats) que ha deixat fins ara. Així que ara com ara l’aparició de noves variants del patogen preocupa tant o més que la mateixa expansió de la pandèmia.
La teoria sobre això és clara. Si el virus continua mutant, arribarà un moment en què les armes naturals del cos per fer front a una infecció (com els anticossos) deixaran de ser útils. A la pràctica, segons resumeix una recent anàlisi publicada a la revista Science, això té dues implicacions. Primer, és possible que les persones que ja han tingut Covid-19 acabin sent més susceptibles a una reinfecció. I segon, pot ser que en algun moment les actuals vacunes perdin part de la seva eficàcia.
La incògnita de l’‘Erik’
L’última anàlisi del comitè d’experts en salut pública del Regne Unit trasllada aquests temors a la realitat epidemiològica actual. L’anàlisi genètica de la mal anomenada variant britànica (B.1.1.7) ha detectat una de les mutacions que més inquietud han causat fins ara; l’E484K, també coneguda col·loquialment com a Erik per la seva similitud gràfica. Alguns estudis preliminars suggereixen que aquesta mutació, situada a la proteïna que permet al virus infectar les cèl·lules, redueix fins a 10 vegades l’efectivitat del plasma sanguini utilitzat per tractar pacients positius. Això, a la pràctica, apuntaria que el virus està canviant les cartes que hi ha sobre la taula i que l’actual lluita d’anticossos ja no sap com respondre a la jugada.
«Des del punt de vista virològic, l’aparició de noves variants no és sorprenent», comenta Jonathan Stoye, investigador de l’Institut Francis Crick, en declaracions recollides per l’Science Media Center (SMC). «Falta veure si aquest canvi proporcionarà avantatges de creixement que faran que aquest nou virus predomini», afegeix l’expert amb referència a la incògnita sobre el futur d’aquestes variants. A Espanya, per exemple, s’estima que la variant britànica podria ser la dominant al març.
Eficàcia de les vacunes
La gran pregunta torna a ser la mateixa. ¿Afectaran totes aquestes mutacions a l’efectivitat de les actuals vacunes contra la Covid19? Els últims assajos clínics publicats per Janssen i Novavax mostren que, per exemple, l’eficàcia de les seves immunitzacions disminueix en llocs on predominen algunes d’aquestes variants emergents, ja sigui la britànica, la brasilera o la sudafricana. Alguns experts estimen que la presència de la mutació E484K en aquestes variants podria ser un dels principals obstacles per al funcionament de les actuals vacunes.
«El món necessitarà més vacunes per a les noves variants», va afirmar ahir Ursula von der Leyer, presidenta de la Comissió Europea. «Com a doctora, el que em preocupa ara són les variants, perquè sé que els virus muten. Per això crec que cal preparar-se per a escenaris que esperem que no arribin», va afegir la política en una entrevista concedida a El País i Le Monde. Sobre aquesta qüestió, els fabricants de vacunes asseguren que ja s’estan preparant per reformular els seus antígens en cas de necessitat.
El dia 12 de gener l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va reunir centenars d’investigadors per estudiar quina estratègia s’havia d’adoptar davant l’«onada de noves mutacions». La primera resposta va ser clara. S’ha d’augmentar l’esforç global en la seqüenciació del virus (per saber com les diferents variants es van expandint pel món) i s’han de redoblar esforços en investigació (per entendre l’impacte que tenen en la salut pública i en el futur de la pandèmia). En conclusió, doncs, cal estar atents.
n