Les terribles trobades de vida i mort al mar d’Akomfrah
L’impactant videoart del creador d’origen ghanès noqueja la Fundació Tàpies amb les seves reflexions sobre la destrucció del medi natural, l’esclavitud, la immigració i el tema racial.
Un os polar en un idíl·lic gel àrtic, sobre un blanc que en imatges simultànies es tenyeix de vermell amb la sang de l’animal, caçat, escorxat i abandonat. La mateixa sang que es desborda escandalosament del cos obert en canal d’una balena mentre en una altra pantalla neda lliure a l’oceà, alhora que en una tercera escena neixen milers de papallones. Esclaus als cellers d’un barco, pescadors ballant a la coberta, immigrants i refugiats que acaben al fons del mar en ple segle XXI, un mar que engoleix els desapareguts de l’Argentina de 1974... Visions amb les quals a ningú deixarà indiferent l’artista i cineasta John Akomfrah, nascut a Ghana el 1957 i emigrat a Anglaterra amb els seus pares, activistes que van fugir del país durant el cop d’Estat de 1966. «Són trobades terribles amb el mar, unides pel fet que inclouen persones, sigui com a víctimes o com a botxins», explica sobre Vertigo sea, obra de 48 minuts d’imatges que dialoguen a tres pantalles, que va presentar a la Biennal de Venècia del 2015 i que fins al 6 de juny es pot veure a la Fundació Tàpies.
«Quan es diu portar les coses al mar, significa oblidar-les. Jo vaig pensar què passaria si fes una biblioteca de coses que han passat al mar i que se suposa que s’han d’oblidar. Què passaria si ens hi enfrontem en comptes d’oblidarles», comenta per via telemàtica Akomfrah.
«El sublim davant el terrorífic. Vida i mort. Ens treu de la nostra zona de confort a força de contrastos mostrant-nos la brutalitat de l’ésser humà, tant cap als seus semblants com contra els animals, com a causant del canvi climàtic i la destrucció del medi natural. Crea un teixit d’empatia perquè reaccionem», expliquen les comissàries Glòria Domènech i Núria Homs.
Al creador el va impulsar l’explicació que uns joves nigerians donaven a la ràdio sobre la seva peripècia de creuar el Mediterrani. «Descrivien el terror del mar, però alhora la seva descripció contenia una espècie de bellesa», assenyala Akomfrah, que va entendre aquesta travessia física també com a «espiritual i emocional». «Tracta temes absolutament vigents: l’emergència climàtica i la crisi ecològica, la dels immigrants, el Black Lives Matter i fins i tot el Brexit, que ve a decir: ‘No volem gent com vosaltres’», apunten les comissàries. També referents com Moby Dick; El far, de Virginia Woolf, o Nietzsche.
Dürer i el Bosch
En una sala contigua es projecta una altra peça d’Akomfrah, Peripeteia (2012). Comparteixen l’aigua, el discurs de la memòria, la identitat i l’esclavitud, i reivindica els retrats que va fer Dürer de dues persones negres amb escenes d’El jardí de les delícies, del Bosch, que capgira per evocar un utòpic paradís multiètnic.
Per a Vertigo sea, que evoca també un esclau africà, el llibert i pioner abolicionista Olaudah Equiano (1754-1797), l’artista va recórrer a l’arxiu històric de la BBC Natural History Unit i al documental The blue planet, de David Attenborough, i va filmar a Escòcia, Noruega i les illes Fèroe. En paral·lel, la Filmoteca oferirà dos documentals d’Akomfrah sobre Martin Luther King i tensió racial. A més, a la Tàpies es pot veure una altra peça, The jump, on la palestina Shuruq Harb explora la psicologia del salt al buit i, des d’octubre, la mostra Tàpies als 30.n