Independentistes però menys
En sintonia amb les estratègies de cada partit, mentre la meitat dels votants d’ERC ja no tenen l’Estat independent com a model territorial preferit, aquesta fórmula la defensen nou de cada 10 electors de JxCat. Els afins al PSC es divideixen entre el federalisme i l’autonomia.
El procés ha fet tantes ziga-zagues en aquests més de vuit anys que l’electorat català ha acabat imbuït per les fluctuacions. A les portes d’unes eleccions autonòmiques molt diferents de les anteriors perquè la pandèmia està escombrant el debat sobiranista, les preferències dels votants de les forces partidàries de la secessió han evolucionat en plena sintonia amb les directrius que marquen les direccions de cada partit. És a dir, l’electorat d’ERC consigna una moderació inèdita des de fa més d’una dècada i inversament proporcional a la creixent radicalitat del votant de Junts, el passat convergent del qual sembla fet miques.
La pulsió sobiranista ha perdut octans en general. A la pregunta de què hauria de ser Catalunya, l’última enquesta preelectoral del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, difosa just abans de la campanya, revelava que el 33,5% dels catalans volien un Estat independent i que els partidaris de l’statu quo autonòmic i d’un model federal estaven pràcticament empatats a un 26%, amb un lleu avantatge per als federalistes.
Però la distribució per partits d’aquests percentatges amagava una dada molt reveladora (i una mica sorprenent): la meitat dels votants d’ERC ja no tenen la independència com a primera opció de model territorial per a Catalunya. El 51,5% dels que asseguren que triaran la papereta republicana el 14-F citen l’Estat independent com a fórmula preferida, però el 36,4% optarien per un Estat dins d’una Espanya federal. És el percentatge més baix d’independentistes en l’electorat d’Esquerra des que va començar el procés, el 2012.
Si comparem aquest resultat amb el primer baròmetre del CEO de cada any del procés, els votants d’ERC que tenen la secessió com a primera opció s’han desplomat gairebé 37 punts des de 2013 i nou punts l’últim any. Les oscil·lacions s’han produït en paral·lel als girs de la direcció del partit en la seva estratègia: el percentatge va tocar sostre el 2014, any del 9N, amb un 88,3%, i es va mantenir en màxims en la legislatura de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, fins que va començar a caure el 2018, després de les convulsions de l’1-O, la DUI, el 155, l’empresonament dels líders del procés i el gir d’ERC de l’unilateralisme a la via del diàleg. En paral·lel, els votants de Junts han seguit el camí invers. D’aquella CiU d’Artur Mas, en què només el 32,6% dels seus votants apostaven per la secessió el 2012, s’ha passat al JxCat de Puigdemont, en el qual els que prefereixen un Estat català són el 90,3%. Però el creixement no ha sigut sostingut en el temps; ha anat basculant a mesura que l’espai convergent anava implosionant i fragmentant-se.
Molt allunyat de l’independentisme, el votant del PSC ha sigut més estable durant el procés quant a preferències territorials, amb els defensors de l’autonomisme gairebé sempre per sobre dels federalistes. El començament del pols sobiranista va fer que els dos sectors s’igualessin bastant, cosa que reproduïa la divisió en el partit en l’etapa de Pere Navarro. Només el 2015 hi havia més partidaris del model federal que de l’autonòmic.
L’any següent es van girar les tornes i l’avantatge dels autonomistes ha sigut després sempre molt àmplia. No obstant, en l’últim sondeig, la diferència era de 2,5 punts. El 42,2% dels votants socialistes prefereixen l’autonomia i el 39,7% optarien per federalitzar Espanya. I el 13% advoca per eliminar l’autonomia.