La primera comandanta transsexual
La militar Anastasia Biefang va viure durant 20 anys dins d’una identitat masculina i un cos amb els quals no sentia harmonia. Als 40 anys va decidir fer el pas i la reacció dels seus superiors va ser d’absoluta comprensió i suport
Anastasia Biefang confessa que no va tenir mai por de fer el pas. Únicament volia estar segura que tot aniria bé en el moment que decidís comunicar als seus superiors i col·legues que ella no era un home. Era conscient, assegura, que la transició que estava a punt d’anunciar també suposaria una transformació per al seu entorn i la institució per a la qual treballa. La incertesa era inevitable.
El seu ocupador no és qualsevol: Biefang treballa per a l’Exèrcit de la República Federal d’Alemanya. És la primera soldada trans a arribar a comandanta en la història de la Bundeswehr. És, d’alguna manera, una pionera en les forces de seguretat alemanyes.
Anastasia va néixer el 1974 a Krefeld (Renània del NordWestfàlia, oest d’Alemanya). Després de la instrucció militar bàsica i com a oficial, es va diplomar en Pedagogia per la Universitat Militar de Munic. Durant la seva carrera com a soldat professional va completar diverses missions a l’Afganistan, entre altres països. La professió venia de família: el seu pare també va ser militar.
«Jo no sabia com es comportaria l’Exèrcit amb mi després de la meva decisió ni què significaria per mi com a soldat i oficial. I, sincerament, m’era igual. Es tractava en primer lloc de la meva persona», explica en una entrevista en exclusiva amb EL PERIÓDICO. La soldada va viure durant 20 anys amb una identitat masculina i un cos amb el qual no sentia harmonia.
«No tenia pla b»
En el moment més àlgid de la seva carrera militar, amb 40 anys, va decidir trencar amb aquesta façana: «No tenia pla b. No hi havia realment cap alternativa excepte continuar amagant-me, negant i reprimint el meu autèntic jo», explica. La reacció dels seus llavors superiors va estar marcada per l’absoluta comprensió i pel suport. El 2017, l’oficial es va convertir en comandant del batalló d’informació tècnica 381 de la Bundeswehr a Storkow, a l’est d’Alemanya. «No em va sorprendre la reacció, però sí que em va tranquil·litzar. Valoro molt el recolzament que vaig rebre durant la meva transició i després. Em demostra que les persones són importants per a aquest Exèrcit», reflexiona.
A Storkow, Biefang va tenir al voltant de 700 soldats al seu càrrec. La seva arribada va suposar d’alguna manera una prova de resistència per a una organització militar que no havia tingut mai una persona trans en una posició tan pública. La pel·lícula documental Ich bin Anastasia (‘Jo soc Anastasia’), del director Thomas Ladenburger, retrata els reptes que va suposar l’experiència tant per a la primera comandanta trans d’Alemanya com per al batalló format per homes i dones sense gairebé experiència sobre això.
A la pregunta de si va sentir resistència o rebuig latent entre els seus subordinats, Anastasia respon: «Les meves dones i homes sempre em van tractar amb respecte i sinceritat. Vaig haver de posar-me a prova com a comandant, com a líder militar i com a oficial. Òbviament, va ser diferent d’ocasions anteriors a causa de la meva transidentitat. Però quan van sorgir resistències, vam poder superar-les de manera conjunta i ràpida».
Alemanya té un marc legal relativament avançat per regular el canvi d’identitat de gènere i una llei d’igualtat que protegeix també els drets de la ciutadania transsexual. A més, el 2019 va entrar en vigor el dret a identificar-se oficialment amb el tercer gènere («un altre» o «divers»).
L’actual marc legal no significa, però, que el procés de transició sigui automàtic una vegada que la persona fa aquest decisiu pas. És un camí molt marcat per forces alienes, explica l’Anastasia: «Jo vaig amagar i reprimir la meva condició de dona més de 20 anys. I quan prens la decisió, t’adones que la transició és un llarg camí. Un camí en què cal
«Quan prens la decisió, t’adones que la transició és un llarg camí»
«Jo vaig amagar i reprimir la meva condició de dona durant més de 20 anys»
explicar-se constantment davant metges i experts, a qui cal demostrar formalment la teva pròpia identitat».
«El canvi de nom i el registre del gènere van trigar un any. Vaig esperar gairebé set mesos les hormones. I quan l’operació de transició sexual va ser aprovada el 2016, vaig haver d’esperar un altre any més per a la intervenció quirúrgica. Cada vegada tenia menys paciència. Això va ser el més difícil per a mi. Crec que alguns obstacles del procés són innecessaris. Hauríem de confiar més en les persones a l’hora de decidir sobre la seva pròpia vida, i adaptar les nostres lleis i regles», argumenta.
Comando d’informació
Anastasia Biefang treballa avui com a directiva al comandament d’informació i ciberespai de l’Estat Major. Amb la seva dona, disfruta de la seva vida com a dona, la vida que durant dècades va desitjar portar. Presideix a més com a voluntària l’organització QueerBw, que representa el col·lectiu LGBTI dins de l’Exèrcit alemany.
Quan mira al futur, desitja un Exèrcit divers, amb militars i quadros directius «variats»: «Una Bundeswehr que visqui internament i externament la diversitat de manera exemplar, i que avanci com un dels exèrcits més exitosos i atractius d’Europa».