Revés de la justícia escocesa a una consulta unilateral
> La jutge considera que la qüestió plantejada és «hipotètica, acadèmica i prematura»
El més alt tribunal civil d’Escòcia ha declinat pronunciar-se sobre si el Parlament escocès té dret a convocar un referèndum d’independència sense autorització del Govern britànic. La magistrada Aisla Carmichael, del Tribunal de Sessions d’Edimburg, va dictaminar que la consulta presentada pel militant independentista Martin Keatings és «hipotètica, acadèmica i prematura», sense que necessiti expressar cap opinió sobre els assumptes legals plantejats. Va assegurar que hauria arribat a la mateixa conclusió fins i tot «si hi hagués alguna proposició de llei a considerar» i, per tot això, és innecessari i seria inapropiat donar-hi cap opinió.
El dictamen és un contratemps per a les aspiracions de la ministra principal, Nicola Sturgeon, de desafiar Boris Johnson, que es nega en rodó a acceptar la idea d’una segona consulta.
Permís de Westminster
Keatings afirmava que aquest permís del Parlament de Westminster no era necessari i que qualsevol llei sobre el referèndum aprovada a la Cambra escocesa, on el Partit Nacional Escocès (SNP) té majoria, seria legal. Johnson repeteix que no autoritzarà un segon plebiscit, però l’SNP, que lidera Sturgeon, vol celebrar-lo si, com auguren els sondejos, aconsegueix la majoria en les eleccions regionals del dia 6 de maig.
La decisió és un cop per als nacionalistes, però no ha sorprès els experts ni al mateix Keatings, que té previst apel·lar. «Lady Carmichael no es va pronunciar en el nostre favor, però tot i així és una victòria a aquest nivell, perquè tampoc es va pronunciar contra nosaltres», va indicar en un tuit. El seu equip legal argumenta que l’absència d’un full de ruta cap a la independència, que busca l’SNP, va fer que la jutge «no tingués mes elecció que desestimar» el cas al no tenir «prou informació» per considerar que la pregunta no era hipotètica.
Preludi de la batalla legal
El dictamen s’entén com el preludi d’una llarga batalla legal entre l’SNP i els seus simpatitzants contra Johnson. «No veig com es pot evitar acabar als tribunals», ha declarat David Hope, antic vicepresident del Tribunal Suprem. L’SNP parteix com a favorit en els comicis regionals i Sturgeon ha declarat la seva intenció de celebrar un segon referèndum «legal». Johnson tanca l’assumpte recordant el resultat contra la independència en la consulta del 2014 (55% davant el 45%) i com els mateixos nacionalistes van al·legar que es tractava d’«una [consulta] en una generació».
La llei d’Escòcia de 1998, amb la qual es van entregar competències al Parlament d’Edimburg i es va crear l’Assemblea escocesa, estipula que els assumptes relatius a la unitat del país únicament pot decidir-los el Parlament de Westminster. Per atorgar poders a l’Executiu d’Escòcia, Johnson hauria d’utilitzar la section 30 order, com va fer David Cameron en el referèndum celebrat el 2014.