A l’assalt de la Pimec
La convocatòria d’eleccions a la Pimec, després que el seu president, Josep González, accelerés el seu relleu, que estava previst per a l’estiu del 2022, passa a ser una gran oportunitat per a l’independentisme. Malgrat que són el 23 de febrer, empresaris emparats per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja han dissenyat una candidatura. Han d’aglutinar 40 persones i aconseguir 100 avals de socis individuals o col·lectius abans del 12 de febrer. Però si alguna cosa caracteritza el moviment secessionista és la seva capacitat de mobilització, com van demostrar en el seu assalt (democràtic) a la Cambra de Barcelona.
El fundador de Recam Làser i antic president de Pimec al Vallès, Pere Barrios, encapçala aquest moviment. Ja va formar part del que va guanyar la majoria a les eleccions a la Cambra sota el paraigua de l’ANC. L’actual secretari general de Pimec, Antoni Cañete, amb una trajectòria com a número dos que fins i tot lloa el seu oponent, pot tenir competència. En tot cas, Cañete s’ha afanyat a exhibir projecte i suports davant d’altres que, segons el seu parer, busquen «instrumentalitzar» i polititzar una entitat que té com a objectiu defensar els interessos de les pimes i els autònoms.
L’independentisme, que ha comptat amb la connivència del Govern, sobretot de JxCat, vol emular la gesta de la Cambra. I fins i tot aspira a esborrar del mapa Foment del Treball, l’altra gran patronal catalana. Res nou. L’avui membre de la llista electoral de JxCat Joan Canadell ja va aconseguir, com a president de la Cambra, la complicitat del president Quim Torra per garantir per llei a les cambres finançament públic i representativitat pròpia dels agents socials. Només l’ofensiva unitària de Pimec, Foment, UGT i CCOO, i el suport implícit d’ERC, va dinamitar l’intent. Ara repliquen la seva estratègia de pluja fina per impregnar les institucions. Després del ruixat a la Cambra s’ha de veure si també desencadenen una tempesta a la Pimec o si, al final, tot es queda en quatre gotes.