No sé si m’explico
L’àmbit públic és una prolongació del privat: existeix gràcies a l’IRPF de vostè i al meu i al dels nostres veïns. També gràcies a l’IVA que desembutxaquem cada vegada que comprem un quilo de mongeta tendra o agafem un taxi. Tot això per no esmentar altres impostos i taxes que ara no em venen. El cas és que ens passem la vida fent transferències a l’Estat perquè els semàfors funcionin, en fi, i perquè les calçades per les quals circulem no tinguin clots. També perquè el pediatre o la pediatra diagnostiquin el mal de cap de la població infantil, i el mestre o la mestra l’ensenyin a multiplicar, etcètera. De cada un de nosaltres en surt un catèter invisible pel qual transcorren els diners dels quals s’alimenta l’Estat i amb els quals al seu torn es paga el sou del president del Govern i el del cap de l’oposició, i el dels 350 diputats que sovint es comporten com nens de parvulari al Congrés.
Vostè i jo som els artífexs de la realitat nacional.
Paguem a la policia i els bombers i els funcionaris dels 23 ministeris que formen la seva musculatura, o potser al seu esquelet. L’Estat no sempre administra bé aquesta riquesa. En ocasions malvèn empreses elèctriques o telefòniques que ens pertanyien a tots o regala pisos de protecció oficial a fons voltor que deixen al carrer els seus inquilins per especular-hi. Però tot això és cosa sabuda.
La qüestió és que si em preguntessin a quina part de la meva consciència o de la meva ànima es troba la frontera que separa la meva part privada de la pública, no sabria dir-ho, ja que si bé és cert que jo alimento allò públic, no és menys veritat que allò públic m’alimenta a mi amb el que jo mateix li he entregat. I quan no s’ocupa de mi, s’ocupa d’un cosí meu, d’un amic, d’un conciutadà que potser ho necessitava més que jo. I així, entre l’anar i venir de la riquesa que donem i la que rebem es forma el que anomenem una societat cohesionada i solidària. D’aquí que sigui pertinent aquesta afirmació que encara xoca alguns i segons la qual «allò personal és polític».
No sé si m’explico.