Tants en tens, tant vals
El valor consisteix en tot el que Messi aporta: que pot ser més del que guanyi, per molt que guanyi
El que el Barça li paga a Leo Messi, ¿és el que Messi val o el que Messi costa? No és d’ara la confusió entre el preu i el valor. El que és nou aquí és la sorpresa pel que s’arriba a pagar al jugador, com si ningú hagués caigut abans en la milionada que mou el negoci. (Nota preventiva: que no sorprengui no significa que es comparteixi. Ni tan sols que s’entengui. No sorprendre’s significa no sorprendre’s.)
La bombolla del futbol, que governs i generacions vam anar deixant créixer, resulta un debat pertinent sempre, perquè a tota societat li toca preguntar-se en què inverteix els seus diners i els seus deutes, que és la manera amable d’esbrinar en què ha deixat d’invertir. Si aquest fos el debat amb Messi, ara no s’estaria parlant dels diners, sinó de les prioritats de les nostres despeses. Es parlaria, llavors, de valors, i aquest és un plural enllefiscós i esgotador: només amb esmentar els valors et tornes un demagog. Així que resulta més manejable el singular: aquí s’està parlant del valor. Per ser exactes, del preu, que per alguna cosa el titular era una xifra.
Però el valor no era el preu, o això ens van ensenyar. El valor consisteix en tot el que Messi aporta: que pot ser més del que guanyi, per molt que guanyi. ¿I com es mesura, el valor? ¿En euros? No hem passat per tantes xerrades TED i tant coaching per reduir-lo a uns centenars de milions. Les tecnologies han portat una altra manera de mesurar-lo, el valor: els seguidors. Així funciona a internet i així el calculen milers d’usuaris. A partir de certa quantitat, et converteixes en influencer, que és una altra classe en la nova lluita de classes.
Les xarxes i les aplicacions han canviat la comunicació i les mètriques, de manera que molts diuen que valen els seguidors que tenen. El paradigma ha passat del tant tens, tant vals, al tants en tens, tant vals. (Nota 2: és evident que no passa en tots els casos, però passa. I el rellevant és que passi. El rellevant és un fenomen que, curiosament, no es pot mesurar.)
El valor, doncs, hauria passat de ser un intangible a ser una cosa tangible i comptable. Tant, que fins i tot es monetitza. Hi ha comptes o canals que exerceixen de prescriptors per als milers d’usuaris que els segueixen –i els segueixen perquè els ve de gust, faltaria més– mentre hi ha estudiosos en mil matèries que piquen ferro fred. A això li han dit horitzontalitat perquè tots els arguments valen el mateix, tot i que no sigui horitzontal: no estan tots al mateix nivell.
No es discuteix el mèrit de ferse escoltar al mig de l’oceà d’internet, només es constata el cas d’aquells que mesuren el seu èxit segons els seus seguidors i que identifiquen aquest èxit amb el seu valor. No fan falta gaires vídeos –ni ser l’Agència Tributària– per apreciar l’abisme que va d’Ibai Llanos a El Rubius o al que se’n va a Andorra per pagar menys impostos i demana a l’arribar-hi que hi construeixin un aeroport. Les mètriques amb prou feines podran calcular aquestes diferències perquè les mètriques les van fer per quantificar impactes, seguidors i influència, amb la qual cosa, obsessionats per mesurar fins i tot els passos que fem, farem de l’ètica un rànquing.
Confondre el nombre de seguidors amb el valor és la nova manera de confondre el valor amb el preu. Però el valor no està en els euros. «Les conclusions de l’experiència són diferents de les que s’obtenen per les xifres», va escriure Johan Cruyff a la seva autobiografia: «Perquè si Messi marca tres vegades cada 10 intents, algú que miri només les estadístiques podria criticar-lo per tenir només el 30% d’efectivitat». El valor era una altra cosa.
A partir de certa quantitat de seguidors, et converteixes en ‘influencer’, que és una altra classe en la nova lluita de classes