Odiant la família Trapp
Christopher Plummer Protagonista de ‘Somriures i llàgrimes’, tenia 91 anys i va ser el premiat amb l’Oscar més longeu pel seu paper a ‘Beginners’.
Desenvolupar una carrera cinematogràfica des de principis dels anys 50 fins ben entrat el segle XXI i completar 217 títols és una de les gestes de l’actor canadenc Christopher Plummer (Toronto, 1929), mort ahir al seu domicili de Connecticut, als 91 anys. Gairebé al peu del canó, ja que el seu últim paper, la comèdia negra Puñales por la espalda, data del 2019. En aquesta pel·lícula va demostrar una vegada més, i amb 89 anys, que conservava gairebé el mateix aplom, força i, es diria, que el posat dels seus papers de fa dècades. Pare d’Amanda Plummer, una de les actrius del Pulp Fiction de Tarantino, amb ell desapareix un dels grans i més elegants actors secundaris del cine britànic i nord-americà.
I no obstant, i a desgrat seu, el seu paper amb més protagonisme és el que més detestava, el del capità Von Trapp a la candida pel·lícula musical Somriures i llàgrimes, amb què va haver de lluitar de valent per dotar d’«una mica d’humanitat a aquesta figura de cartró pedra», com solia recordar a les entrevistes. Tampoc li va agradar massa veure’s doblat a les cançons del film, ja que ell mateix dominava el piano i tenia uns amplis coneixements musicals.
El 2012 es convertiria en l’actor de més edat, 82 anys, a guanyar un Oscar pel seu paper a Beginners, on interpreta un avi que revela al seu fill la seva oculta homosexualitat. De fet, en el seu palmarès personal atresorava també dos premis Tony i dos Emmy.
Plummer va arribar a la pantalla a través del teatre, una vocació que va simultaniejar amb el cine i la televisió. Es va donar a conèixer com a actor shakespearià amb un excel·lent Enric V al Festival de Stratford el 1956, en què va brillar la seva gran presència escènica i la seva veu cultivada i ressonant que va portar un crític a dir que podia «polir els miralls». Malgrat les seves maneres a l’antiga i el seu elegant sentit de l’humor, Plummer també va tenir la seva cara fosca. A mitjans dels 60, i després de dos matrimonis fallits, va tenir problemes d’alcoholisme, però amb l’ajuda de la seva tercera dona, l’actriu britànica Elaine Taylor, va superar una sotragada que no es va reflectir en el seu treball.
El debut cinematogràfic de Plummer es va produir a Sed de triunfo, de Sidney Lumet, el 1958. I uns anys després va interpretar el corrupte emperador Còmode a La caiguda de l’Imperi romà. Als 70 apareix com a malvat, una de les seves especialitats, a La nit dels generals i al thriller Testimoni silenciós, així com a la comèdia La Pantera Rosa torna. També encarnant Rudyard Kipling a El home que volia ser rei, de John Huston. Als 90 el trobem a pel·lícules com 12 monos i en els últims temps va ser Mr. Scrooge a L’home que va inventar el Nadal i el controvertit magnat J. Paul Getty a Tots els diners del món, en què va substituir el defenestrat Kevin Spacey.