Caixa i sèrie b
Devaluat el preu que Luis Bárcenas estava disposat a pagar, el PP entra en fallida; que el gerent i tresorer hagi trencat el silenci és perquè la seva lleialtat a les files que el van consagrar no ha sigut compensada.
A Andreu Martín no li agrada que es digui que la realitat sempre supera la ficció. És més, li sap greu. Creu, per coneixement de causa, que la tan gastada frase redueix la capacitat creativa dels escriptors sempre disposats a anar un pas més enllà amb la trama per escapar dels convencionalismes i la sagacitat deductiva dels lectors. O espectadors. I com a gran mestre de la novel·la negra que és i sentint-se obligat a demostrar-ho una vegada i una altra, ho executa amb destresa i precisió per desmentir el tòpic.
És clar que quan el protagonisme real recau en ambients i personatges de la política espanyola, les coses poden ser menys sofisticades. O tan simples com per recuperar els límits del quocient intel·lectual mitjà dissimulat per un sentiment d’impunitat que eleva falsament els bergants s a un estat de prepotència. Pensen, com solen fer, que més llestos que ells no hi ha ningú. I això és el que ha viscut el PP fins aquesta setmana.
Des del 1982
Cinc dies abans d’asseure’s novament al banc dels acusats, Luis Francisco Bárcenas Gutiérrez va entregar a la Fiscalia Anticorrupció un escrit en què reconeix que la formació conservadora tenia una caixa b des del 1982. Ampliava i detallava el que ja havia confessat ell mateix el 15 de juliol del 2013. Una comptabilitat alternativa amb una documentació que l’extresorer havia mostrat a Mariano Rajoy quatre anys abans. Exactament el mateix 2009 en què Bárcenas va abandonar el càrrec, tot i que continuaria com a senador uns mesos més. Havia esclatat el cas Gürtel i arran de l’amplíssima investigació del que va ser un gran terratrèmol, les seves rèpliques van deixar en l’aire unes quantes esquerdes que es van convertir en més peces separades. Una d’aquestes el portarà dilluns davant la mateixa justícia que ja el va condemnar a 29 anys de presó per la causa mare.
El que ha cridat l’atenció és que, segons l’ara voluntari col·laborador judicial, quan Rajoy va tenir el document comprometedor a les mans el va passar immediatament per la màquina trituradora creient que així desapareixia la prova del delicte. Qualsevol guionista novell advertiria que el protagonista se n’hauria quedat una còpia. I així va ser. El delator afegeix que hi ha dossiers comprometedors i gravacions de converses en què consta que era habitual que les aportacions fossin en agraïment als serveis prestats en forma d’adjudicacions de contractes. I que davant el risc d’explicar-ho, la família Bárcenas ha estat sotmesa a fortes pressions, espionatge i robatoris domiciliaris. Alguns d’aquests episodis ja van ser narrats seguint l’estela del que l’escola de l’excomissari Villarejo va ensenyar a l’estil de pel·lícula espanyola de sèrie b.
«Luis, sigues fort»
Que el gerent i tresorer hagi trencat el silenci és perquè la seva lleialtat a les files que el van consagrar no ha sigut compensada. I que aquella famosa exhortació que li va enviar Mariano Rajoy en format whatsap –«Luis, sigues fort»– no ha tingut la seva conseqüència. Ell va creure que callant per preservar la reputació del partit, Rosalía Iglesias, la seva dona, evitaria les reixes. Però és a la presó des del diumenge 8 de novembre, condemnada a 13 anys per una altra branca caiguda.
I així és com, devaluat el preu que Luis Bárcenas estava disposat a pagar, el PP entra en fallida.
n