Brussel·les s’obre al fàrmac rus però exigeix transparència
El secretisme i la incapacitat de fer complir els contractes a les farmacèutiques qüestionen una estratègia venuda com un èxit
El 26 de desembre, només un dia després de Nadal, una somrient Ursula von der Leyen compareixia a la seu de la Comissió Europea per informar de l’inici de la campanya de vacunació massiva que havia de permetre «començar a girar full» a la pandèmia gràcies al que va definir com un «commovedor moment d’unitat» i «una història d’èxit europea». Un mes i mig després, aquell somni s’ha convertit en malson. Europa continua esperant l’arribada de vacunes mentre els errors han disparat les crítiques cap a una ambiciosa estratègia europea que s’ha desinflat pel camí, qüestionada pel secretisme que envolta els contractes amb les farmacèutiques i que manté la Unió Europea (UE) com a ostatge de la pandèmia.
Els Vint-i-set van accedir a centralitzar la compra de vacunes a través de Brussel·les el juny passat per evitar la repetició de la guerra de subministraments viscuda a la primavera, quan es va predominar l’egoisme i alguns socis van decidir bloquejar l’enviament de mascaretes i altres productes sanitaris que en aquell temps escassejaven. A partir dels contractes negociats per l’Aliança per la Vacuna (de la qual formaven part Alemanya, França, Itàlia i Holanda), l’Executiu comunitari va posar fil a l’agulla per crear una cartera d’antídots comuna amb els projectes més prometedors del mercat.
Sis contractes acceptats
El resultat es va concretar en un desemborsament de 2.900 milions d’euros i sis contractes acceptats pels Vint-i-set –BioNTech/Pzifer, Moderna, AstraZeneca, Curevac, Johnson&Johnson i Sanofi-GSK– per al subministrament gradual de 2.300 milions de dosis quan l’Agència Europea del Medicament (EMA) donés llum verda a la comercialització.
Tot i que aquests últims sis mesos l’estratègia s’ha convertit en la prioritat política número u, la impossibilitat de forçar els laboratoris a complir amb els terminis i volums acordats ha revelat problemes greus de fons. Primer van ser els endarreriments de Pfizer, que quedaran resolts a mitjans de febrer, però el pitjor revés va arribar el 22 de gener quan AstraZeneca va informar a Brussel·les que només entregaria aquest primer trimestre de l’any un quart dels antídots compromesos per problemes de producció a la fàbrica de Bèlgica.
Les tres farmacèutiques entregaran únicament 100 milions de dosis fins a finals de març, fet que significa vacunar a tot estirar 50 dels 440 milions d’europeus. Xifres
molt pobres que faran que el percentatge de vacunació europeu segueixi lluny del de potències mundials que són capdavanters en la carrera de les vacunes. Els Estats Units ja han vacunat el 10,24% de la població; el Regne Unit, el 15,5%, i Israel, el 60,14%. A la Unió Europea, no obstant, només han rebut la primera injecció el 3,16% dels europeus, segons dades d’Our World in Data.
«És una catàstrofe», va arribar a dir la setmana passada l’ambaixador francès Philippe LegliseCosta, segons Reuters, durant un debat amb els seus homòlegs en el qual va quedar palès el persistent malestar amb l’estratègia de comunicació de la Comissió davant una crisi que es veia a venir des de finals de l’any passat. El primer gran error, segons el parer del copresident dels Verds, Philip Lamberts, va ser, no obstant, acceptar «el diktat de les farmacèutiques mantenint el secret sobre els contractes. El client té dret a saber què compra i sota quines condicions. És un problema democràtic enorme» i «la controvèrsia amb AstraZeneca ha demostrat que la falta de transparència va contra l’interès públic», opina.
L’objectiu de vacunar el 70% de la població per a finals d’estiu quan eren de sobres coneguts els problemes de subministrament o l’última iniciativa de la Comissió
Europea per controlar el que els laboratoris produeixen a Europa i on exporten, a través d’un mecanisme d’autorització prèvia, tampoc hi han ajudat. Al contrari. Han provocat un profund malestar en socis com el Canadà i el Japó, les campanyes de vacunació dels quals depenen del que es fabrica a Europa, i a punt va estar de generar un conflicte amb Londres i Dublín al requerir l’activació de l’article 16 del Protocol d’Irlanda i Irlanda del Nord, que suposa el restabliment de la frontera a l’illa.
Frustració a Brussel·les
Tot i que la Comissió va rectificar després de les trucades de Boris Johnson i el primer ministre irlandès, Micheal Martin, la imatge de Von der Leyen va quedar tocada per a alegria dels euroescèp
El retard en les vacunacions tindrà un cost addicional i no es descarta desviar fons europeus
tics, que han aprofitat la crisi per fer gala de l’èxit del Brexit, que torna a estar d’actualitat pels problemes sobre els controls duaners. Tota aquesta situació ha generat frustració, enuig i impaciència a Brussel·les, als estats membres i a capitals com Berlín, on aliats i opositors a Angela Merkel han arribat a dir que haurien preferit negociar pel seu compte.
«És cert que algun dels actors més forts com ara Alemanya i França probablement estarien en millor posició encara si haguessin dirigit el seu propi programa de compres. Però també cal considerar les conseqüències polítiques d’un altre episodi de nacionalisme mèdic», afirma l’analista de Carnegie Europe Stefan Lehne, que considera que sense un enfocament col·lectiu les farmacèutiques haurien estat en una posició de força davant els estats membres. «Les vacunes haurien sigut més cares i el subministrament incert, particularment per als estats membres més petits i pobres», assegura.
Però, ¿hauria rebut la UE abans les vacunes si hagués tancat abans els acords, de negociar més ràpid i dedicar menys temps a acotar la responsabilitat dels laboratoris en cas d’efectes secundaris greus o de pagar més per les vacunes? «Construir una màquina de carreres quan la carrera ja ha començat significa retards», retreu Guntram B. Wolff, director del think tank Bruegel, que considera que la UE va comprar tard, va negociar a poc a poc i hi va dedicar pocs recursos, i que el que hauria de fer ara és aprendre’n la lliçó i garantir un finançament adequat.
Si es mantenen els retards en la vacunació, no només es perdran més vides, sinó que el cop a l’economia europea seguirà creixent i afegint zeros a les necessitats de recuperació.
«Recolzem la Comissió. La capacitat de producció de la UE no és tan gran com pensàvem» ANGELA MERKEL CANCELLERA D’ALEMANYA
«No sortirem d’aquesta crisi com a europeus fins que no vacunem totes les nostres poblacions» EMMANUEL MACRON PRESIDENT DE FRANÇA
«No hi ha d’haver tabús geopolítics a l’aprovar vacunes. Qualsevol vacuna eficaç i aprovada compta» SEBASTIAN KURZ CANCELLER D’ÀUSTRIA
Sense un enfocament col·lectiu de la UE, les farmacèutiques haurien estat en una posició de força