Espanya suma 909 morts el cap de setmana, el pitjor registre des d’abril
> L’últim informe de Sanitat notifica 47.095 nous contagis La taxa > descendeix a 667 per 100.000 habitants, però segueix en risc extrem
La tercera onada de la pandèmia comença a afluixar a Espanya. La corba que dibuixa l’impacte del coronavirus ja traça a poc a poc el seu descens. «Som davant una tendència favorable, sí, però és perillós pensar que som davant uns nivells de risc baixos», va destacar ahir Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries. L’últim informe del Ministeri de Sanitat recull 47.095 nous casos diagnosticats durant el cap de setmana i 909 morts més a causa de la pandèmia de Covid19, la pitjor xifra des del mes d’abril passat, en plena primera onada de coronavirus.
«Si mirem els indicadors actuals, pràcticament tot el territori espanyol és en nivells de risc màxim», va afegir el salubrista amb referència a les dades del dia. En els últims 14 dies, de fet, s’han detectat una mitjana de 667 infeccions per coronavirus per cada 100.000 habitants (davant els 750 punts de divendres). La incidència acumulada, doncs, millora. Tot i que continua depassant el llindar de risc dels 500 que al seu dia es va plantejar com a indicador d’extrema gravetat.
El sistema sanitari continua patint la cara més dura d’aquesta tercera onada. En aquests moments, els hospitals espanyols atenen un total de 27.739 pacients infectats per coronavirus. La Covid-19 ocupa un 21% dels llits hospitalaris i fins al 43% dels llits uci. Fins a sis comunitats autònomes arrosseguen unes unitats de cures intensives per sobre del 50% de la seva capacitat. Segons va apuntar ahir Simón, és possible que el «pic» d’ocupació de les ucis s’assoleixi a principis d’aquesta setmana.
Les mutacions emergents
Mentre se supera el pic de la tercera onada, la irrupció de les variants emergents del virus sembra dubtes sobre el futur de l’epidèmia. El sistema de seqüenciació genètica espanyol ja ha detectat dos casos de variant sud-africana i un cas més de variant brasilera. Per ara, segons la informació amb què treballa el ministeri, tot apunta que aquests tres casos no n’haurien produït més. Preocupa més l’impacte de la denominada variant britànica (B.1.1.7), de la qual s’han detectat 479 casos fins ara. Aquest últim nombre podria ser només la punta de l’iceberg.
El Ministeri de Sanitat treballa ja amb un indicador indirecte que podria ajudar a mesurar l’impacte d’aquesta mutació. En aquests moments, els laboratoris estudien en quantes mostres està fallant la detecció de la proteïna S; la clau d’entrada del virus a les cèl·lules que, en el cas de la variant britànica, presenta diverses mutacions. «La fallada del gen S no és un marcador inequívoc de la presència de la variant britànica però si evoluciona com en altres països, entre finals de febrer i principis de març, podria donar-nos més informació sobre la presència d’aquesta variant», va afegir Simón.
Presència exacta
Segons l’últim informe del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, els cribratges aleatoris elaborats en l’última setmana indiquen que en algunes comunitats autònomes hi ha fins a un 53,3% de fallades en la detecció d’aquest gen. És complicat saber, per ara, la presència exacta de la variant britànica a Espanya, tot i que algunes anàlisis preliminars suggereixen que en localitats com Eivissa o Gibraltar, en estret contacte amb el territori britànic, la mutació B.1.1.7 podria ser de les més esteses.
El balanç més positiu i esperançador torna a ser el de les vacunes. Més d’1.988.160 persones ja han rebut almenys una dos i d’una immunització contra el coronavirus, de les quals almenys a 682.909 se’ls han administrat les dues punxades corresponents. Malgrat les controvèrsies de les últimes setmanes, l’arribada dels primers vials d’AstraZeneca i Oxford alimenta l’esperança que més d’hora que tard es pugui accelerar el ritme de vacunacions a Espanya.