Por i desconfiança a Sant Roc
«No ens deixen sortir a guanyar-nos la vida, i ¿els hem de votar?», es queixa Juan, de 74 anys
«Els meus fills es dediquen als mercats i porten un any fatal; no, pitjor», es desfoga José
A Sant Roc, un barri dels més vulnerables de Badalona, hi ha por de la Covid i desconfiança envers un sistema i uns polítics que tenen oblidats els seus veïns i necessitats, que són moltes i molt bàsiques. Sense mercats ambulants de carrer, són molts els que han perdut el seu aliment. Votar no és una prioritat.
José Cortés, Juan Amaya Batista i Domingo Flores tenen diverses coses en comú. Tots tres viuen al barri de Sant Roc, a Badalona, enclavament amb uns índexs de pobresa que haurien de fer vergonya a qualsevol govern i, no obstant, res indica que això passi. Tots tres són pensionistes i, lluny de viure tranquils després de tota una vida remant, pateixen i no poc pels seus familiars, que en gran manera depenen d’ells i de les seves petites pagues. També els uneix el fet que és «molt probable» que cap dels tres vagi a votar aquest diumenge. Els dos primers «amb total seguretat» no ho faran, segons reiteren convençuts i enfadats. Domingo no és tan contundent en l’afirmació (ni en aquesta, ni la resta del seu calmat discurs), però pràcticament no surt de casa per la seva malaltia –viu enganxat a una màquina d’oxigen– i per la por de la Covid, així que ho veu «complicat». «Tingues per segur que ni la meva família ni jo anirem a votar per dues raons: pel virus i perquè ¿per a què? Cap govern de la Generalitat ha fet res per nosaltres, cap», diu Juan abans d’afegir un últim i convençut «cap».
«Aquí la necessitat que hi ha és molt gran. No hi ha feina. La gent es dedica a buscar ferralla i al mercat ambulant, i ara no es pot viure ni d’una cosa ni de l’altra. La situació és molt greu i ningú s’ha preocupat per nosaltres. ¿Ara els hem d’anar a votar? ¿No ens deixen sortir els caps de setmana a treballar al mercat, a guanyar-nos la vida, i hem d’anar a fer-los el joc? No ho farem. Dubto que molta gent d’aquesta part del barri voti», afegeix Juan als seus 74 anys.
Aquesta part del barri és el carrer d’Alfons XII, el més afectat pels talls de llum durant el més dur de l’hivern. José assenteix mentre escolta el seu veí Juan. El fet que no els deixin sortir a fer mercats ambulants, a l’aire lliure, però els vulguin ficar en locals tancats «plens de gent» els indigna d’allò més. José té tres fills, tots tres veïns del barri. «Amb els 1.200 euros que guanyem entre la pensió de la meva dona i la meva hem de mantenir tres famílies de cinc, set i tres membres», explica aquest jubilat de 73 anys. La seva filla és una de les moltes afectades per les apagades, situació que, de moment, sembla que s’ha resolt. Com a mínim els ha donat una treva (gràcies a la pujada de temperatures i després d’un operatiu policial contra alguns pisos en els quals es cultivava marihuana).
Pis perdut
«Els meus fills es dediquen als mercats i estan tenint un any fatal. Fatal, no; pitjor», assegura José. Juan li dona la raó en tot. Ell és solter, però amb la seva pensió no contributiva ha d’ajudar la seva germana, que també és al mercat ambulant, i els seus nebots. «Jo no tinc fills, però de família som molts», prossegueix l’home, que fa alguns anys va perdre el seu pis de propietat, ara del banc, tot i que «gràcies a la plataforma» continua vivint-hi. «Firmem coses i no sabem què firmem. Cal llegir la lletra petita. La lletra petita»,
afegeix l’home. La filla del seu veí José va perdre dos pisos, «pel mateix». També gràcies a la plataforma, com Juan, té un lloguer social.
Tant José com Juan són membres de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, des de la qual lluiten contra els desnonaments, sagnia que no hi ha hagut decret ni govern que talli. Cada dilluns a la tarda desenes de famílies acudeixen a assessorar-se amb les ordres de desnonament en mà. Aquesta plataforma veïnal va ser també la que va canalitzar les protestes pels talls de llum, que han tingut el barri a les fosques i glaçat durant setmanes. Situació que no és nova. Es repeteix any rere any. «S’ha d’actuar de socarel per evitar que, quan tornin a baixar les temperatures, es torni a repetir», asseveren.
En aquesta zona del barri més de la meitat dels veïns tenen la llum punxada o per la impossibilitat de pagar els rebuts o perquè al viure en pisos ocupats [davant la impossibilitat de pagar un lloguer a preus de mercat] no poden contractar un comptador. «La solució passa per regularitzar la situació de totes aquestes famílies amb comptadors socials», reiteren des de la plataforma.
Una de les persones que més va patir durant el mes llarg de talls de llum diaris va ser Domingo Flores, veí del carrer d’Alfons XII que viu 16 hores al dia connectat a una màquina.
En samarreta imperi
Són les 12 del migdia i Domingo té la finestra oberta i va en samarreta imperi. El temps no té res a veure amb el de fa 15 dies. Té la televisió engegada. Veu una tertúlia política. Si no vota diumenge no serà per desinterès, sinó per salut. «Mira, tot això són medicaments –assenyala mentre obre els calaixos del moble sota el televisor–; tot medicaments, tot. «Tinc quatre màquines d’oxigen, per quan se’n va la llum, tenir-ne alguna de carregada», afegeix assegut al sofà del petit menjador del pis que comparteix amb els seus dos fills discapacitats.