La pandèmia de l’abstenció
La participació ha caigut en la majoria d’eleccions que s’han celebrat al món des de la irrupció del coronavirus, però sense arribar a desplomar-se. En aquests comicis autonòmics, la Covid ha desplaçat el focus de la qüestió independentista, cosa que, seg
Entre els vells rituals que el virus de la Covid ha transformat hi ha també els processos electorals: almenys 75 països i territoris d’arreu del món han posposat eleccions des del febrer del 2020, i uns 50 les van celebrar després d’haver sigut inicialment ajornades, segons dades recopilades per l’Institut Internacional per a la Democràcia i l’Assistència Electoral (IDEA). Va ser el cas de les gallegues i basques, fixades per al 5 d’abril i celebrades el 12 de juliol de l’any passat. El resultat va ser una caiguda notable de la participació de l’electorat: a Euskadi, amb un 50,8%, va ser el més baix en unes eleccions al Parlament Basc; i a Galícia, amb un 48,97%, la més baixa des de 1981.
A més de protocols estrictes, mampares, gel i mascareta, la cita amb les urnes en temps de pandèmia té una altra conseqüència: un augment gairebé generalitzat de l’abstenció. La segona volta de les municipals a França va tenir una abstenció rècord, i a Portugal, en plena onada de contagis, va superar el 60%. També va baixar la participació a països com Croàcia, Islàndia, Romania o Sèrbia, tot i que també hi ha excepcions com Polònia, Corea del Sud o els Estats Units, on la polarització i un vot per correu disparat van desafiar la por del contagi.
Els experts consultats coincideixen que el virus farà baixar la participació electoral del 14-F, però sense grans sobresalts. «Catalunya és diferent perquè, malgrat la pandèmia, hi continua havent un activisme polític més intens», assenyala Paloma Román, directora de l’Escola de Govern de la Universitat Complutense de Madrid. El politòleg Oriol Bartomeus també aposta per un augment de l’abstenció, però creu que «serà una tornada a la participació habitual, del voltant del 65%».
Militància adormida
Tot i que la independència continua sent un dels temes centrals a Catalunya, la Covid-19 l’ha desplaçat inevitablement. No és només la por del contagi, sinó un escenari de militància política adormit per la pandèmia, que permet que es valorin altres temes. «Nacionalistes d’un sentit i un altre
han hagut d’anar aparcant les seves reivindicacions perquè aquesta situació d’emergència no entén de banderes», indica Román.
Les eleccions catalanes del 2017 van arribar en un moment de tensió política extrema i una enorme polarització: el resultat va ser una assistència massiva i històrica a les urnes, del 79%. «Hi ha diversos factors que pressionen la participació cap avall: la por per la Covid, però també el cansament», apunta Bartomeus. «Hi ha cert cansament en una part de l’electorat independentista. La falta d’horitzó estratègic després del referèndum de l’1-O i les divisions internes poden desmobilitzar una part d’aquest electorat», tot i que l’expert apunta que la incertesa pels resultats continua sent alta i això pot activar segments de població que puguin creure que el seu vot serà útil i acabin anant a votar.
El bloc independentista és el més amenaçat pel fantasma de l’abstenció. Bartomeus assenyala que hi ha «una opinió estesa entre part de l’electorat independentista que el Govern ha sigut un desastre i això els pot portar a l’abstenció». «No hi ha un bloc tan unit com el 2017 –hi coincideix Román– i hi haurà una part independentista, tot i que potser en menor grau, que no votarà únicament en clau nacional i valorarà la gestió de la pandèmia, i és possible que opti per l’abstenció».
Sense moviment entre els blocs
L’enquesta flaix del CIS de la setmana passada dona un 12,2% d’electors que asseguren que no aniran a votar, i almenys un de cada quatre encara no ha decidit si ho farà o per quina opció optarà. L’alt percentatge d’indecisos deixa a cegues les enquestes. Aquest escenari de mobilització general que va deixar el 2017 va tenir un eco important a Ciutadans. «Fins a 200.000 persones que no votaven tradicionalment ho van fer per parar la independència i van optar per Ciutadans», diu Bartomeus.
Aquest escenari s’ha destensat i el partit taronja serà un altre dels perjudicats: «Ciutadans passarà de guanyar les eleccions a quedar, amb sort, com a quarta o cinquena força. La comparació amb el 2017 és odiosa, però serà qui més caurà», vaticina. Part dels vots que va obtenir llavors la formació taronja tornaran als seus anteriors partits, el PSC i el PP, tot i que aquest últim haurà de compartir-los amb Vox.
Des que va començar el procés, a Catalunya els resultats electorals es mesuren també en blocs: els partidaris de la independència i els que no ho són. Segons els experts, ni la pandèmia els farà més permeables. El CEO preelectoral assenyala que el vot transvasat entre blocs no arriba al 2% del total. És aquí on hi ha la incertesa més gran: el que decantarà la victòria d’un bloc sobre l’altre serà quin electorat és més
abstencionista.
A més de la por del virus, la baixada de la polarització social també influeix en la desmobilització
n