Les protestes contra el cop d’Estat s’estenen per Birmània
> La policia utilitza canons d’aigua per dissoldre les manifestacions i el règim imposa un toc de queda nocturn a diverses ciutats per limitar concentracions després de la jornada laboral
La ciutadania i l’Exèrcit avancen ja en rumb de col·lisió al complir-se una setmana de l’aldarull a Birmània. De les tímides protestes dels primers dies n’han germinat manifestacions i vagues que porten el ressò de temps convulsos que els birmans creien enterrats després d’una dècada democràtica. No s’ha de lamentar fins al moment més que canons d’aigua contra els ciutadans, però creix el temor que als militars se’ls esgoti aviat la paciència.
El tercer dia de protestes va comptar amb manifestacions a ciutats de tot el país. A Rangun s’hi van ajuntar monjos budistes, funcionaris, estudiants i professors en una marxa amb banderes vermelles de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), que lidera Aung San Suu Kyi, i que va exigir l’immediat alliberament dels representants polítics i la devolució del poder al poble. Algunes estimacions locals parlen de centenars de milers de participants. Altres concentracions és petites es van veure als voltants de la Pagoda Sule, una icona de protestes anteriors. A Mandalay, la segona ciutat del país, un miler de manifestants es van ajuntar als carrers a mig matí d’ahir, segons la premsa local.
Tres línies policials amb robustos equips antiavalots van frenar les concentracions que cantaven eslògans contra els colpistes a Nay Pyi Taw, la capital administrativa i política, aixecada un parell de dècades enrere a la jungla. Els agents van carregar contra els ciutadans amb canonades d’aigua que van deixar diversos ferits lleus i, hores després, van posar un inquietant cartell sobre l’asfalt que advertia de l’ús de munició real si perseveraven a trencar el setge.
L’aixecament contempla també crides a la desobediència civil i a la vaga nacional amb un seguiment difícil de precisar. La iniciativa va néixer en el gremi mèdic, que es va negar a treballar sota les ordres del Govern colpista, i s’ha estès al cos funcionarial i el sector privat. «Avui és dia feiner però no treballarem tot i que ens redueixin el salari», explicava un empleat d’uns vint anys d’una fàbrica tèxtil ahir a Rangun a l’agència France Press. Sobre Mandalay i altres ciutats pesa des de diumenge un toc de queda nocturn per limitar les concentracions després de la jornada laboral, informa la premsa local.
El final de l’apagada d’internet va permetre mesurar la indignació popular cap a un Govern militar vinculat als 40 anys durant els quals Birmània va ser un pària global conegut per la seva dolorosa pobresa, la repressió brutal i el pertinaç lladronici de la cúpula militar. El país mostra avui una vigorosa i creixent classe mitjana, disfruta de llibertats, rep inversions estrangeres i participa en la globalització. Contra la por de la involució va lluitar ahir el general Min Aung Hlaing en la seva primera intervenció pública des de l’aldarull. Va aclarir que aquest Govern es distancia d’aquella Junta Militar que va manar amb puny de ferro, que respecta la Constitució i que assegurarà l’activitat econòmica. El fabricant japonès Suzuki ha paralitzat les seves dues plantes a Rangun per la seguretat dels treballadors.
Sòlida rebel·lia ciutadana
L’estupefacció, l’immediat tall de les comunicacions i la comprensible por de la resposta militar violenta havien embridat les protestes, limitades a les cassolades i les botzines d’automòbils al capvespre. Diumenge, no obstant, es van registrar les manifestacions més grans en més d’una dècada i la jornada d’ahir va revelar una sòlida rebel·lia ciutadana contra el cop d’Estat. Els monjos budistes que ahir marxaven al costat dels treballadors a Rangun van recordar la cèlebre Revolta del Safrà del 2007, que va ser aixafada a trets. No van ser tractats amb més tacte els que es van aixecar el 1988 contra la Junta Militar en un moviment del qual va emergir com a icona democràtica Aung San Suu Kyi.
La Dama es manté detinguda des de dilluns de la setmana passada i acusada de violar la llei nacional d’importacions per l’ús dels seus guardaespatlles de walkietalkies. Més d’un centenar de representants polítics van ser arrestats hores abans que es constituís el Parlament després de les eleccions del novembre. En aquests comicis, que van certificar la victòria de l’LND amb més del 80% dels vots, és on va néixer l’aldarull. El full de ruta dels colpistes contempla allargar l’estat d’emergència durant un any i celebrar noves eleccions.
Les condemnes de governs i organitzacions de drets humans es continuen succeint.
«Birmània s’està aixecant per alliberar tots els detinguts i rebutjar la dictadura militar. Estem amb vosaltres», va afirmar Thomas Andrews, representant de l’ONU al país. El Papa va demanar l’alliberament dels detinguts i que torni el «bruscament interromput» camí democràtic.