Pros i contres

Torra i la caixa b

Laura Borràs està imputada per l’adjudicació presumptament irregular de 18 contractes a un amic quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Es miri per on es miri, el cas va just d’èpica. Però Quim Torra ha entrat en campanya per lamentar la falta d’«unitat antirepressiva» de l’independentisme: «¡Per l’amor de Déu! Som a l’Estat espanyol. És impossible que hi hagi justícia per a un independentista a Catalunya mentre siguem en aquest Estat».

La casualitat ha fet que les declaracions de Torra coincideixin amb el judici de la caixa b del PP. A la justícia espanyola se li pot exigir celeritat i més despolitització. Altres deures recauen en els legisladors, com acabar amb una llei antiterrorista que aixafa la sàtira. Però, malgrat tot, convé recordar que la primera sentència per la Gürtel va condemnar el PP per corrupció i va precedir la moció de censura que el faria fora del Govern. L’exigència de l’expresident de situar qualsevol investigació d’un independentista en el marc de la repressió desperta sospites. ¿Seria possible una sentència com la de la Gürtel a la Catalunya independent que somia Torra?

Les píndoles

Entrar en el món dels lemes electorals és una de les poques alegries de la campanya. Deixar-te seduir per les idees que algú va trobar extraordinàries en una reunió de fa mesos o, simplement, deixar-te gronxar per totes les frases que ni tan sols són frases, sinó bales que se suposa que han de penetrar en el cervell del votant. O passar una estona distreta analitzant els ingredients de la píndola. No hi ha programa, sinó aquesta identificació senzilla, una pulsió, fins i tot en el cas del PdeCat, que diu «Si t’ho penses», és a dir, si no et deixes endur per la passió puigdemontista, tot i que hauria estat millor un «Si t’ho repenses».

Els Comuns argüeixen «El canvi que Catalunya mereix», en el benentès que Catalunya té vida pròpia i que ha fet uns mèrits que no han estat reconeguts. «Fem-ho», diu Illa, però el pronom feble és un amagatall on hi cap de tot. ¿Fer, què? Que és el que tampoc aclareix Junts, amb unes construccions agramaticals on falten complements directes i atributs. ¿Fer, què? Em podeu dir que no recorro als programes per fer-me’n una idea més clara. És cert. ¿Hi ha algú, però, que pensi en els programes més enllà de les píndoles dels cartells?